A banda del calendari, hi ha moltes altres imatges i signes que ens fan palès el pas dels mesos i de les estacions. Així, per exemple, quan després de gaudir de capvespres amb llum natural fins a prop de les deu de la nit, ens adonem que la foscor escurça significativament els dies en el seu tram final és que, sens dubte, ja som a la segona quinzena d'agost. I que, inexorablement, la dita popular : «per la mare de Déu d'agost, a les set ja es fosc» ha esdevingut realitat un cop més. Malgrat que l'avançament horari amb què convivim des del mes de març el faci inexacte!

Hi ha altres imatges que, de manera recurrent, ens indiquen que el final de l'estiu s'acosta. I que setembre està a punt de treure el nas. En alguns llocs de muntanya, per descomptat, un dels senyals és la trobada dels primers rovellons o dels primers ceps. I a marina (per descomptat a la nostra comarca!) la munió de llums i llumetes dins el mar que, cada vespre, si fa bonança, ens indiquen que ha començat la temporada de pesca (amb potera) del calamar. Uns calamars que no tenen res a veure amb els milers de quilos que es consumeixen a restaurants, bars i terrasses durant l'any. Ni el seu sabor ni el seu preu, és clar! De fet, és difícil trobar a les peixateries calamars de potera ( xipirones de anzuelo al País Basc). I si en trobes, ja pots anar preparant la cartera!

Per això, les butxaques humils (les majoritàries!) segueixen consumint, a bastament, les opcions més populars com són els calamars a la romana o a l'andalusa. Majoritàriament, elaborats amb matèria prima de procedència llunyana i que, només l'habilitat de qui els cuina pot convertir, excepcionalment, en una menja acceptable.

Quan surtin aquestes ratlles, l'Ajuntament de Blanes haurà aprovat un nou pla d'ordenació d'espai públic i terrasses. Un tema complex i nebulós com la mateixa tinta que llencen aquests cefalòpodes quan volen amagar-se i escapolir-se. Sabrem, doncs, si s'ha aconseguit un raonable equilibri entre interessos públics i particulars.

Podrem saber, també, si estem menjant una tapa de calamars en un espai legal, nebulós o ocupat. I encara, en un futur a més llarg termini, veurem amb quina voluntat, energia i eficàcia es compleix i es fa complir l'ordenança aprovada.