Una vintena d'agències que gestionen habitatges d'ús turístic (HUT) a Lloret de Mar (Selva) han decidit unir-se en una plataforma. Reclamen a l'Ajuntament que aixequi la moratòria que el consistori va aprovar a finals del 2016 que impedeix obrir nous HUT perquè consideren que "no ha reduït l'intrusisme i ha fet proliferar les pràctiques il·legals". També s'ofereixen per col·laborar amb el consistori en aquesta lluita i demanen que "deixi de castigar" als professionals que fan les coses ben fetes. La plataforma compta amb el suport de l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona ( ATA). Per altra banda, el TSJC ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu contra l'ordenança municipal d'HUT de Lloret que va presentar aquesta associació juntament amb el Gremi d'Hostaleria de Lloret. Consideren que la normativa "sobrepassava les competències municipals".

La plataforma manté que les eines de què disposa l'Ajuntament de Lloret de Mar per combatre els habitatges d'ús turístic (HUT) il·legals "no són efectives" i es mostra "molt sorpresa" perquè no han comptat amb ells per perseguir aquestes pràctiques. Considera que s'hauria de demanar la col·laboració del sector per acabar amb aquest important problema que "crea molt mala imatge i perjudica molt al sector". "Nosaltres sabem on són els il·legals; en un municipi petit com Lloret de Mar la policia ho tindria fàcil per precintar un habitatge turístic il·legal. Només han d'anar on els diem nosaltres i comprovar-ho, però no ho fan", afirmen en un comunitat. Per altra banda, afirmen que les multes que s'estan posant actualment són "irrisòries" i que "al propietari li surt més a compte pagar-la que cessar l'activitat il·legal".

Una ordenança que "criminalitza" i "sobrepassa" competències municipals

A més, la plataforma denuncia que l'ordenança d'habitatges d'ús turístic de Lloret l'"únic que fa és perseguir , castigar i criminalitzar als professionals que fan les coses ben fetes". També denuncien que estableix unes limitacions als HUT que ni la pròpia Generalitat exigeix. Precisament fa uns mesos l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona ( ATA) i el Gremi d'Hostaleria de Lloret van presentar un recurs contenciós administratiu contra aquesta normativa al TSJC al considerar que "sobrepassava les competències municipals". Fa unes setmanes l'alt tribunal ho ha admès a tràmit.

Entre els aspectes que més critiquen de la normativa hi ha per exemple l'obligatorietat de tenir una placa a la façana amb el número de llicència, el número de capacitat màxima de l'habitatge i un telèfon de contacte del gestor així com l'obligació de contestar a la policia en un temps màxim de 30 minuts. Es quexien que això ha obligat a alguns gestors a contractar una persona perquè estigui pendent del telèfon les 24 hores del dia ahora que "estan exposats" a possibles bretolades amb trucades falses.

Un altre aspecte de la normativa que denuncien és que l'Ajuntament pot treure la llicència si no es demostra que l'habitatge es lloga a turistes durant 15 mesos seguits. Consideren que això és un greuge ja que quan la Generalitat atorga la llicència ho fa sense limitacions temporals i per sempre.

Un nou pla per promoure turisme de qualitat

Des de la plataforma també reclamen a l'Ajuntament que "tracti tots els segments de l'allotjament turístic de la mateixa manera" i que s'impulsi un pla de desenvolupament per atraure més turisme de qualitat. Creuen que s'hauria de fer amb tots els sectors del municipi, tant l'allotjament turístic com el comerç.

Segons dades del registre d'establiments turístics de la Generalitat, a Lloret de Mar hi ha 2.929 HUTS que representen el 17 % de la totalitat de places d'allotjament turístic del municipi. En total, són 12.856 places d'HUTS legals , de les quals el 32% estan situades en edificis sencers on no hi viuen residents.

Des de la plataforma, consideren que el llindar de 3.000 apartaments a Lloret "no és excessiu" ni "òptim" i posen l'exemple d'altres indrets com ara L'Estartit o Roses, amb 2.386 i 3.119 HUT respectivament. També es queixen que Lloret és el municipi amb la taxa per donar-de d'alta més elevada de les comarques gironines. Legalitzar un HUT en aquest municipi podia arribar a costar 3.300 euros abans de la moratòria.

Pel que fa a ATA, aquesta reivindica la tasca que porta fent de de fa anys per regularitzar el sector, incloent iniciatives com jornades informatives per conscienciar a propietaris i gestors d'apartaments i habitatges d'ús turístic de la necessitat de tenir legalitzat l'habitatge turístic.

Segons la guia oficial d'establiments turístics de la Generalitat, actualment a la demarcació hi ha 30.537 habitatges d'ús turístic inscrits, un 10 per cent més que fa un any. La xifra representa el 44% del total de Catalunya (69.609).