L’escriptor i guionista madrileny Manuel Ríos, que va triomfar amb «La huella del mal» i acaba de publicar «Donde haya tinieblas», va estar dimecres al CaixaForum de Girona, on va parlar sobre el mal com a origen de la inspiració literària
Quin malvat li cau especialment bé?
Ostres (riu)... King Kong.
Gran malvat, si més no de volum.
Ah, i en Dràcula. M’agraden molt els vampirs, així com la novel·la. Em sembla un personatge amb molt d’encant.
Si tothom fos bo, la vida seria avorrida?
Probablement la vida seria més tranquil·la, però també més avorrida, sí.
O sigui que és bo que hi hagi dolents?
No és bo que hi hagi dolents, però la vida és més divertida perquè n’hi ha. Potser és millor que no n’hi hagi, però la vida seria més avorrida. És un balanç difícil de fer, la veritat (riu).
Què ens atrau, del mal?
En el mal hi ha una cosa que ens descol·loca, com un atreviment que nosaltres no som capaços de tenir. Qui fa un pas important cap al mal, fa una cosa que la resta no som capaços de fer, i això genera una certa fascinació. No estic dient que vulguem fer el mal i no ens atrevim, perquè per sort normalment no som capaços de fer-lo. Sinó que, el fet que algú sigui capaç de fer el mal, genera, no diré admiració, però sí sorpresa i interès.
Per això les dones prefereixen els homes dolents?
He, he, no ho sé, potser és un prototip d’home que hem vist a moltes pel·lícules i que funciona molt bé, però en la realitat no n’estic tan segur. El que segur que no volen les dones són homes avorrits. Però també ens passa a nosaltres amb elles.
L’estupidesa és més perillosa que la maldat?
L’estupidesa és molt perillosa perquè no hi podem negociar. Amb la maldat es pot negociar. Contra l’estupidesa sovint no saps què fer, és més difícil de tractar.
Tenim més polítics estúpids o amb maldat?
Són tan estúpids que són malvats sense voler (riallada).
Hi ha maldat entre els animals?
En els animals superiors, com ara ximpanzés i dofins, hi ha alguns trets que s’assemblen a la maldat. Però en general crec que només és instint.
Els simpàtics dofins?
A vegades rapten femelles d’altres grups i les violen en grup, durant molt de temps. Són comportaments com els de la famosa manada. Són dolents? Buf, el límit és difús, potser tracten de transmetre els gens per instint... però impressiona. Hi ha comportaments animals que estan en el límit de la maldat humana.
Si hem d’acceptar que els gossos o els cavalls són bons, també hem d’acceptar que puguin ser dolents?
Totalment. Si atribuïm bons sentiments als animals, també han de tenir el seu reflex negatiu. Si poden sentir amor, també han de poder sentir odi.
Sense religió seríem millors o pitjors?
La religió, entesa com un Déu personal, sorgeix sempre quan una societat arriba a un determinat nivell d’evolució, és inherent a l’ésser humà. O sigui, és una fase necessària.
Déu com a signe d’evolució?
Exacte, encara que potser hi hagi després una fase superior d’evolució en la qual el neguis.
Parlant de religió: amb quin pecat és més indulgent?
Probablement amb la golafreria (riu), perquè no té una maldat directa contra ningú. Deu ser el que més cometo, per això fa tres dies que m’he posat a dieta.
