Investigadors de la Universitat d'Alacant, implicats en el projecte internacional de la NASA que busca protegir la Terra de possibles impactes d'asteroides, han detectat ja la presència d'altres tres objectes rocosos espacials que amb tota probabilitat s'acostaran al nostre planeta en el marge d'un mes, aproximadament entre els dies 25 i de novembre i 27 de desembre.

Encara que el mateix director del grup de Ciències Planetàries de la UA, el catedràtic Adriano Campo Bagatín, precisa que la proximitat d'aquests asteroides no ha d'implicar perill d'impacte, perquè la distància prevista de les roques espacials és similar a la de la Terra a la Lluna en dos dels casos, i una mica més en el tercer, sí que admet que donen idea de l'important que és continuar investigant en aquesta línia, perquè la presència d'asteroides pròxims corrobora que es dona en molta més gran mesura del que puguem pensar inicialment “i ens recorda que cal estar alerta”, puntualitza.

Col·lisió

La precisió dels mesuraments que han dut a terme des d'aquest grup investigador d'Astronomia i Astrofísica de la UA, membres de la citada missió de la NASA, han suposat tota una revolució per al projecte mundial ja que han superat amb escreix la possibilitat de desviar l'òrbita d'aquests objectes i evitar el seu impacte amb la Terra.

L'aconseguit resulta esperançador, s'ha aconseguit una bona desviació

Adriano Campo - Investigador Astronomia i Astrofísica, UA

La previsió d'aquest desviament provocat, xifrada i programada inicialment en 73 segons, ha aconseguit finalment els 33 minuts, la qual cosa implica un èxit rotund per a la missió, encara que els científics continuen enarborant una extrema prudència mancant analitzar al detall la massa, l'estructura interna i tots els possibles efectes de la col·lisió provocada aquest mes de setembre sobre la superfície de l'asteroide Dimorphos en el marc d'aquesta missió que el va fer col·lidir contra la superfície de la nau DART.

Desviament

Adriano Campo admet, no obstant això, que l'assolit resulta “esperançador” perquè s'ha obtingut “una bona desviació”.

Ara, insisteix el catedràtic des d'Alacant, toca continuar estudiant el sistema en el seu conjunt a partir de la reacció de l'asteroide Dimorphos a la col·lisió, des de la seva estructura interna, per a poder valorar així mateix si resulta extrapolable a altres asteroides i fins a quin punt.

Podrem valorar l'eficàcia del desviament de l'òrbita de l'asteroide en cas d'una amenaça futura

Adriano Campo - Investigador Astronomia i Astrofísica, UA

L'impacte de la nau DART amb l'asteroide Dimorphos, amb 160 metres de diàmetre, es va produir a 23.400 quilòmetres per hora. Els investigadors, a partir dels seus mesuraments en el desviament de l'òrbita i de les imatges que es van prendre van ara a publicar els seus resultats i donar per acabada aquesta missió en concret el setembre de 2023.

“Serà amb els resultats complets de la nostra col·laboració en defensa contra l'impacte d'asteroides, quan podrem saber del que som capaços de fer en una situació d'aquest tipus en el futur, ja amb precisió o amb una certa aproximació”, valora Camp.

Ciència

A finals de 2024 es farà un nou pas en la col·laboració dels investigadors de la UA en la ciència astronòmica.

Està previst que l'Agència Espacial Europea (AQUESTA) enviï la seva nau espacial Hera, dissenyada precisament per a mesurar totes les característiques esmentades, massa, estructura interna i efectes de la col·lisió sobre la superfície de Dimorphos. En aquesta fase també jugarà un paper essencial l'equip de Ciències Planetàries de l'Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i la Tecnologia en la UA.

“La sonda europea Hera enlairarà en un parell d'anys i llavors es podrà entrar realment en la comprensió profunda de sistema i les reaccions a partir dels mesuraments”, assenyala l'investigador des d'Alacant.

De manera que quan els investigadors implicats en aquesta missió facin els comptes de tot l'observat “podrem començar revalorar amb un cert marge d'error quina és l'eficàcia”, i fins a on es pot arribar en la desviació d'asteroides “en el cas d'una amenaça futura”, conclou el catedràtic.

Aquest primer èxit de la missió internacional marca, per tant, el rumb a seguir davant una futurible situació que pugui amenaçar la supervivència del planeta Terra.