Els especialistes en son creuen que a Espanya es dorm malament i poc i que es prefereix prendre una pastilla que canviar uns certs hàbits; una de les solucions més buscades és la melatonina que, encara que no té efectes secundaris rellevants, presa malament i quan no toca la converteixen en un remei inútil.
"Sigui com sigui el percentatge que tingui, el que recomanem és que hi hagi darrere un metge que decideixi com prendre melatonina, que intrínsecament no és ni bona ni dolenta, però si està mal indicada no servirà per a res", apunta a EFE Óscar Sans, responsable de la Unitat de Trastorn del son de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. "S'està fent un consum excessiu de melatonina perquè sabem que mal no ens en farà", assenyala la coordinadora de la Unitat Multidisciplinària del Somni de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, Odile Romero, que afegeix: "Has de saber molt bé quan l'has d'indicar, a l'hora que l'has d'indicar i la dosi i el tipus que has d'indicar, i això és el que no s'està fent bé; la gent pren qualsevol tipus de melatonina".
Augment del consum
La melatonina és una hormona natural secretada per la glàndula pineal del cervell que regula el cicle somio-vigília del son; de manera exògena, es pot administrar de dues formes, una mitjançant suplements d'alliberament ràpid i que no poden superar els 1,9 mg.
En el mercat existeixen multitud de productes sense recepta que ajuden a la relaxació i el somni a base de diferents substàncies; segons dades facilitades a EFE per la consultora Iqvia, el més venut és un fàrmac de doxilamina, seguit de dos complements que contenen melatonina. Un d'ells gairebé va triplicar la seva comercialització el 2021 i en el que portem de 2022 s'ha incrementat ja un 18% respecte a l'any anterior. Les vendes d'aquesta mena de productes han anat en augment progressiu en els últims anys en passar dels 11,1 milions el 2020 als 11,7 milions el 2021 (un 6% més) i d'aquí a 12,1 milions aquest 2022 (un 3% més).
A partir de 2 mg de melatonina, són medicaments d'alliberament retardat; exigeixen prescripció -encara que no estan sufragats pel Sistema Nacional de Salut (SNS)-, i estan indicats per a nens amb trastorn de l'espectre autista (TEA) o de dèficit atencional i hiperactivitat (TDAH) i per a majors de 55 anys amb una disminució de la secreció endògena.
La melatonina d'alliberament ràpid podria considerar-se, aclareix Romero, per a avançar la fase d'inici del son en els qui la tenen retardada, pal·liar el 'jet-lag' o els torns laborals. Però, en qualsevol cas, hauria de fer-se sota control mèdic perquè al que a un pot anar-li bé, a un altre pot ser que no tant.
Abús de suplements
Recentment, la Societat Espanyola del Somni (SES); l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i d'Atenció Primària (SEPEAP), l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) i la Societat Espanyola de Neurologia Pediàtrica (SENEP), han alertat de "l'ús i l'abús" de preparats de melatonina en la població infantil.
"Moltes vegades -relata Sans, coordinador del grup de treball de Pediatria de la SES-, i davant la dificultat d'iniciar o mantenir el son dels nens, se'ls dona melatonina sense consultar prèviament als professionals sanitaris". I melatonina "mal donada, a dosis equivocades i quan no toca pot no tenir cap efecte", i encara que els problemes per a la salut són poc rellevants, al final "el que haurem fet és donar melatonina al nostre fill sense necessitat".
Diferent és el cas de nens amb TEA o TDAH, que no obeeix a "un capritx dels pares", encara que estan forçats a afrontar els alts costos del medicament, d'aquí ve que aquestes societats hagin demanat que passi a finançar-se pel sistema públic.
Els nens dormen poc, no malament
A quins senyals han d'estar atents per a saber si realment els seus fills tenen problemes de son? Per exemple, que trigui més d'una hora a adormir-se si s'ha ficat al llit a una hora adequada o a despertars nocturns. I també a símptomes diürns com a irritabilitat o mal humor al despertar-se, disminució del nivell d'energia durant el dia o que els caps de setmana es desperti més tard fins i tot havent-se ficat al llit a la mateixa hora la nit anterior.
Sans opina que, més que dormir malament -encara que en el confinament per la pandèmia sí que van notar un pic-, els nens espanyols dormen molt menys del que deurien, sobretot els adolescents, en els quals convergeix la "tempesta perfecta", ja que són els últims a anar-se'n a dormir, però són els primers a iniciar les classes.
A això cal sumar un mal ús de la tecnologia i de les pantalles, la llum de les quals fa que s'inhibeixi la secreció de melatonina interna, fent que es retardi encara molt més la fase d'inici del son que ja per si mateix tenen retardada biològicament.
Preferim les pastilles
Tot això és aplicable als adults: segons la SES, entre un 28% i un 48% de la població té problemes per a dormir en algun moment, que es converteixen en un insomni crònic -aquell que dura més de 3 mesos- per al 10%, uns 4,7 milions de ciutadans.
"Els espanyols no valorem prou el son: hem començat a fer-ho amb l'exercici físic i tenir una vida saludable, però no li donem massa importància a dormir bé" en una societat on sopar o quedar a hores tardanes fins i tot sabent que s'ha de matinar és molt habitual, argumenta Romero, que integra el grup de treball d'insomni de la SES.
Canviar uns certs hàbits contribuiria a millorar la qualitat del son, i tampoc tenen per què ser radicals, sinó més relacionats amb la construcció de bones rutines.
El primer tractament per a l'insomni és la teràpia cognitiva conceptual, però "necessites una participació activa del pacient i que compleixi la normativa"; no obstant això, la majoria de les vegades "no estan disposats a seguir-la perquè és més fàcil prendre's una pastilla que, a més, produeix un efecte ansiolític més agradable, per la qual cosa s'acaben medicalitzant molt més del necessari".
D'acord amb la informació proporcionada per Iqvia, entre 2020 i 2022, les vendes de tranquil·litzants han augmentat un 4% -de 59,2 milions a 61,4 milions-. Els tres fàrmacs líders en aquest període pertanyen al grup de les benzodiazepines.
La mala fama de dormir
Fa unes setmanes el PSOE va portar aquest assumpte al Congrés mitjançant una PNL que insta el Govern a "analitzar i proposar solucions a les necessitats formatives dels especialistes en ciències de la salut en relació amb els trastorns del son i desenvolupar els continguts formatius necessaris per a possibilitar la prevenció i una atenció integral, multidisciplinària i personalitzada d'aquest problema de salut".
"Cada vegada tenim més evidència que dormir menys de cinc hores pot augmentar a mitjà i llarg termini el risc de patir malalties i, no obstant això, sacrifiquem hores de somni de manera voluntària" perquè, a més dels horaris tardans, en la nostra cultura "no està ben vist dormir molt", lamenta el neurofisiòleg clínic.
La seva companya d'especialitat coincideix: "És un problema de salut pública". "Encara es considera que dormir és perdre el temps. Falta molt camí per recórrer", censura.
