Miriam Broncano: “L'activitat central de la infermeria són les cures de les persones basades en l'evidència científica”

Miriam Broncano és infermera a la Xarxa de Salut Mental i Addicions (IAS) i doctora en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut per la UdG.

-La infermeria és un sector fortament feminitzat?

-Sí, tal com ens confirmen les xifres més recents de l'INE (2021) sobre les infermeres col·legiades a Catalunya, el 87,4% són dones i el 12,6% homes. Els estudis apunten al fet que la feminització de la professió no es tradueix en una efectiva incorporació del principi d'igualtat en les remuneracions i llocs de lideratge. Les estadístiques recents apunten a que només un 25% d'aquests llocs estan ocupats per dones.

-Les cures encara s'associen massa a les dones?

-Sí, i això pot estar arrossegant condicionants culturals del rol de cuidadora i lligats a que és una professió feminitzada. No obstant, l'activitat central de la infermeria són les cures de les persones basades en l'evidència científica, i això s'aconsegueix amb els millors resultats disponibles, és a dir, duent a terme i consumint recerca, a més d'incorporar el judici clínic i les habilitats de les infermeres, les preferències de la persona i els recursos disponibles per oferir cures de qualitat. Si el que volem és donar la millor atenció i les millors cures a tota la població, és necessària la investigació per part de les infermeres.

-Hi ha una fuga de talent important cap a altres països europeus. Aquí, la infermeria no es valora prou?

-A Noruega, el Regne Unit i Irlanda, principals destins per a les infermeres que decideixen treballar en altres països, estan molt ben valorades les infermeres formades a Espanya. Els contractes temporals, els sous baixos, les càrregues de treball elevades i la falta de reconeixement són els principals motius de la fuga de talent. Per això, és necessari millorar les condicions laborals, els sous, les ràtios infermera-pacient, aconseguir el reconeixement i retribució de la categoria A1 i de les especialitats, facilitar i fomentar la formació continuada, promoure la presència d'infermeres en llocs de lideratge i de presa de decisions i afavorir la conciliació familiar. A més, Catalunya pateix un dèficit d'infermeres que manté al país molt per sota la ràtio europea.

"Les infermeres arran de la situació social provocada per la COVID-19 hem sabut mostrar la nostra capacitat de resiliència"

-Al llarg de la seva trajectòria, s'ha sentit qüestionada o infravalorada pel fet de ser dona?

-No. Considero que les infermeres, en els últims anys i arran de la pandèmia, hem sabut estar presents, en primera línia, mostrant la nostra capacitat de resiliència. Per aquest motiu, és important l'apoderament i el lideratge de les infermeres, ja que som necessàries no només en l'àmbit docent, assistencial o investigador, també hem de ser presents en les decisions polítiques perquè som les que coneixem millor les necessitats de la població.

-En l'àmbit de la investigació, com es pot millorar l'accés de les dones?

-És imprescindible facilitar l'accés de les dones infermeres a investigar. Al llarg dels anys s'han realitzat importants avanços, incorporant formació en recerca tant en el grau d'infermeria com en els màsters, així com a través de l'accés als programes de doctorat. Tot i que el futur de la recerca de les infermeres està en un bon moment, encara hi ha molt per fer. Algunes de les propostes de millora són: detecció de talent, formació, reconeixement i difusió de recerques, suport institucional, foment de la recerca en equips multidisciplinaris i multicèntrics, lideratge de projectes de recerca i recursos. Des del COIGI contribuïm cada any atorgant la Beca de Recerca, i en aquesta última edició, s'ha visibilitzat aquest avenç en la qualitat i quantitat de treballs presentats.