La família Orrit porta davant del Rei la desaparició dels dos germans de Manresa

Mari Carme Orrit participa a Madrid a un acte de reconeixement a la tasca de les associacions de familiars de desapareguts

Mari Carme Orrit amb Felip VI al paraninf de la Universitat d'Alcalà

Mari Carme Orrit amb Felip VI al paraninf de la Universitat d'Alcalà / regió7

Francesc Galindo

Mari Carme Orrit ha participat en l'acte de lliurament del novè Premi de Drets Humans Rei d'Espanya, que concedeix el Defensor del Poble i la Universitat d'Alcalà d'Henares al col·lectiu Famílies Unides pels Nostres Desapareguts Jalisco, i ha aprofitat per posar en coneixement del Rei d'Espanya, Felip VIel cas dels seus germans, la Dolors i l'Isidre, desapareguts a Manresa fa 35 anys sense deixar rastre.

Mari Carme Orrit va ser convidada com a representant de l’Associació de Familiars de Desapareguts (Afades) a l'acte celebrat al paraninf de la Universidad d'Alcalà. Allà també va entrar en contacte amb Elma Saiz Delgado, ministra d'Inclusión, Seguretat Social i Migracions, i Pilar Muniesa, directora del Centre Nacional de Desapareguts.

"M'ha dit que sí"

Segons ha explicat Orrit, durant la recepció ha comunicat al Rei el malestar de la seva família perquè la seva mare no fos rebuda ni obtingués resposta de la Casa Real ni de la Presidència del Govern i li ha demanat si podria ser rebuda formalment i "m'ha dit que sí" per tal de tractar tant de la desaparició dels seus germans com de la situació a la qual s'enfronten les famílies de desapareguts. "La ministra també ens ha dit que ens rebria", ha explicat.

Per a Orrit ha estat "un pas important" pel que té de donar visibilitat a casos com els dels seus germans i els de moltes altres famílies que s'han hagut d'enfrontar a un calvari i que veuen com passen els anys sense obtenir respostes. 

Isidre Pires Orrit, de 5 anys, va ser visitat al Servei d’Urgències de l’hospital Sant Joan de Déu el dia 2 de setembre de 1988, a les 5 de la tarda, i va quedar ingressat per una Estomatitis Aftosa. Durant l’estada estava acompanyat habitualment per la seva germana Dolors. El dia 5, a les 7 del matí, no hi eren. Així va començar una odissea que roman inconclusa 35 anys després.