La sonda LCROSS (Lunar Crater Observation and Sensing Satelite) és un satèl·lit de la NASA encarregat d'observar i amidar els cràters lunars. L´objectiu d'aquesta sonda no és altre que localitzar aigua en la superfície lunar. La LCROSS és una nau de baix risc sense sistemes desplegables, la seva massa seca és de 534 quilograms. El llançament d'aquesta sonda es va realitzar el passat 17 de juny de 2.009.
Una vegada realitzades les observacions pertinents aquest satèl·lit xocarà amb la superfície lunar originant una explosió. La sonda col·lacionarà al costat d'una fase propulsora del coet Centauro que la va traslladar des de la Terra fins a l'òrbita lunar.
El cràter seleccionat per a l´impacte, Cabeus A, es troba molt prop del pol Sud de la Lluna. El lloc exacte de l´impacte se situa en un punt del centre del cràter lleugerament desplaçat cap al nord, en una zona d'ombra permanent. Les dades del Lunar Prospector indiquen que la part específica del cràter podria contenir un dos per cent d'aigua en el metre superior del sòl.
En el moment de l'impacte, el punt triat estarà en la foscor i el plomall de material expulsat aproximadament arribarà a uns 10 quilòmetres d'altura. "La selecció de Cabeus A va anar el resultat d'un intens debat dintre de la comunitat científica piga que va incloure la revisió de les últimes dades d'observatoris terrestres i els nostres companys de Kaguya missions a la Lluna, Chandrayaan-1, i l´Orbitador de Reconeixement Lunar", va declarar l'investigador principal del projecte, Tony Colaprete.
Aigua a la lluna
La missió LCROSS espera que al núvol es continguin signes d'aigua lunar. Les dades del Lunar Prospector mostren la presència d'hidrogen dintre d'aquest cràter. "Sabem que és l'hidrogen. Podria ser l'aigua. Podria ser el metà o els hidrocarburs, o substàncies orgàniques", va dir Colaprete, qui considera que la missió serà un èxit científic, independentment del que es trobi.
Colaprete va dir que l'impacte hauria d'arribar a una lluentor màxima de magnitud 5, possiblement fins i tot de magnitud 4 i que el període de lluentor màxima ha de "durar uns 30 segons i lentament s'esvairà una vegada que el núvol de material extret descendeixi de nou a la superfície".
