Els fets que es relaten en la denúncia presentada a la Fiscalia de Girona es van produir entre els anys 2000 i 2006, quan l'independent Joan Güell era l'alcalde d'Amer i entre ell i la comissió de govern van donar fins a quatre llicències urbanístiques que van permetre la construcció de tres edificacions en el municipi. Diverses resolucions judicials, informes tècnics i un dictamen de la Comissió Jurídica Asssessora de la Generalitat han detectat irregularitats en la concessió dels permisos que els fan, presumptament, nuls de ple dret.
Davant de les possibles repercussions que poden representar per a l'Ajuntament aquestes actituds, el ple per unanimitat va habilitar l'alcalde, Xavier Targa (ERC), per emprendre les accions penals i civils contra els que consideren responsables de la situació. Així, en la denúncia s'especifica que es podria haver incorregut en els delictes contra l'ordenació del territori, prevaricació, infidelitat de custòdia de documents, falsedat de document públic, frau funcionarial i omissió del deure de perseguir delictes.
Les dues primeres llicències es refereixen al polèmic edifici situat a la plaça de la Vila, on la mare de l'ara exalcalde va obrir un bar. Els permisos de segregació i enderroc concedits el 2000 i el 2001 van ser declarats nuls de ple dret pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona. Amb anterioritat a aquesta resolució judicial, l'Ajuntament havia fet cas omís de totes les peticions del Departament de Política Territorial de la Generalitat perquè revisés d'ofici la concessió de les llicències. De fet, ja s'havien donat amb els informes desfavorables de la secretària, tot i que l'arquitecte municipal s'hi havia mostrat a favor.
La tercera llicència presumptament il·legal -concedida per comissió de Govern el febrer de 2004- és la d'un bloc de 76 habitatges, tres locals comercials i aparcaments al carrer Alcalde Domènech, que ocupa la via pública i que no respecta les normes subsidiàries. L'arquitecta municipal també va informar favorablement mentre que la secretària-interventora s'hi va mostrar en contra.
El gener de 2008 i quan ja governava l'actual alcalde una denúncia va fer que la nova arquitecta municipal hi fes una inspecció i en redactés un dictamen. L'informe detecta diverses irregularitats, entre les quals, que l'edifici "no s'ajusta a les alineacions fixades per les Normes Subsidiàries d'Amer". La conclusió de la tècnica és que part de l'edifici "no pot ser objecte d'un procés de legalització". L'Ajuntament d'Amer va portar el cas a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que està pendent de resolució.
La tercera de les edificacions és un habitatge unifamiliar a l'avinguda de la Selva, en un terreny on no es podia construir perquè les finques afectades no tenien ni consideració de solar quan Güell va concedir la llicència amb un decret d'alcaldia, el febrer de 2007.
Les tres primeres llicències urbanístiques es van donar amb informes tècnics contradictoris. Els arquitectes solien firmar favorablement els projectes mentre que la secretària s'hi mostrava en contra. Però el tercer permís concedit per a un habitatge unifamiliar a l'avinguda de la Selva número 87 va ser un cas diferent.
El promotor va entrar la sol·licitud l'octubre de 2006 i uns mesos després (febrer de 2007) l'aleshores arquitecta municipal va emetre un informe desfavorable. La secretària interventora es va pronunciar en el mateix sentit l'endemà. Per tant, el qui era alcalde, Joan Güell, tenia sobre la taula dos dictàmens contra la construcció d'aquest habitatge. Tot i això, pocs dies després va concedir la llicència amb un decret d'alcaldia. En aquest cas, Güell també va actuar diferent que en les anteriors ocasions perquè no va passar el permís per la Comissió de Govern.
Quan l'actual alcalde d'Amer, el republicà Xavier Targa, ja havia arribat al càrrec va rebre la denúncia d'un veí alertant de les obres possiblement irregulars en aquest solar. En aquell moment -juliol de 2007- es va encarregar un informe als serveis tècnics del Consell Comarcal de la Selva que va concloure que el projecte no s'ajustava a la normativa.
Després d'aturar les obres, l'Ajuntament va elevar el cas a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat que va dictaminar el 15 de gener passat que "la finca no podia ser objecte de cap atorgament de llicència de construcció d'un edifici, ja que hi mancava la condició de solar i restava pendent d'urbanitzar i d'executar la Unitat d'Actuació".
Malgrat que Güell va concedir la llicència subjecta a l'adaptació de les Normes Subsidiàries i a un conveni urbanístic, la Comissió Jurídica li recorda que "és regla general que la legalitat d'una llicència exigeix que aquesta s'ajusti a la normativa vigent en el moment de la petició, i si no és així, és contrària a Llei". Segons aquest organisme, la llicència concedida incorre en la nul·litat de ple dret.
