l reconeixement del Celler de Can Roca com el segon millor restaurant del món, (i el primer d'Espanya, evidentment) que la setmana passada va rebre de la prestigiosa revista gastronòmica anglesa «Restaurant» en un concorregut acte celebrat al Palau Euskalduna de Bilbao, ha vingut a confirmar que l'aposta per una cuina creativa, innovadora però tanmateix arrelada als seus orígens no era el caprici dels germans que l'any 1986 decidiren independitzar-se i començar un nou projecte gastronòmic sinó que s'endinsava en les arrels profundes d'una ferma convicció que creu en el treball, l'esforç i la perseverança com els motors que han de fer possible la consecució d'un somni. Al davant d'aquest prestigiós llistat hi tenen l'Osteria Francescana de Mòdena del xef Massimo Bottura i al darrere el Mirazur situat a Menton, a la Costa Blava francesa. El fet més destacable, però, és que els germans Roca porten deu anys situats en els primers llocs d'aquest rànquing, una fita que remarca aquest compromís dels gironins amb la feina ben feta com el millor estímul per seguir millorant i avançant en aquest camí gens fàcil de perseguir: l'excel·lència en els fogons.

En geologia, es diu que les roques metamòrfiques són aquelles que s'han produït per l'evolució d'una altra d'anterior en quedar aquesta sotmesa a un ambient energèticament molt distint de la seva formació. Quan això passa, la roca tendeix a evolucionar fins a aconseguir característiques que la facin estable sota les noves condicions. Aquesta definició encaixaria també amb els germans Roca, ja que són l'exemple perfecte d'una evolució que parteix justament de les fonts del restaurant familiar, dels fogons de l'àvia primer i de la mare després, per continuar més endavant amb el seu pas per l'Escola d'Hostaleria de Girona, una decisió segurament valenta en uns moments en què la FP no tenia massa bon predicament entre la massa estudiantil de casa nostra, però que amb la seva aposta varen ajudar a donar-li el valor que mereix aquesta vessant educativa estretament lligada amb l'aprenentatge i les sortides laborals, com encertadament ho remarcava el professor de cicles formatius Pere Espinet en una carta publicada fa pocs dies en aquest diari. El jurista i filòsof francès Jean Anthelme Brillant-Savarin, autor del primer tractat de gastronomia (Fisiologia del gust, 1825) afirmava que «el descobriment d'un nou plat fa més per la felicitat de la humanitat que el descobriment d'una nova estrella». Un concepte filosòfic que s'adapta perfectament amb la trajectòria vital del Celler de Can Roca i la seva aposta gastronòmica, un recorregut per un món de sensacions, la mirada cultural al fet alimentari, la realitat que ens envolta a través dels sentits.

Aquest reconeixement internacional ha estat rebut amb orgull i satisfacció per la ciutat de Girona com així ho palesava expressament l'alcaldessa Marta Madrenas via Twitter. D'altres veus en canvi, minoritàries i evidentment irrellevants, intentaven posar pebre negre damunt la dolça notícia, criticant que els Roca fessin la seva feina cuinant pels assistents a la celebració dels premis de la Fundació Princesa de Girona talment com han estat fent en els darrers cinc anys! Patètica, en aquest sentit, va ser la crida al boicot llençada pel regidor de la CUP Lluc Salellas per la cessió del Mas Marroch de Vilablareix com a espai alternatiu a l'Auditori. És clar que aquest edil també va dir que els metges independentistes no haurien de tractar el rei, és a dir, primer la ideologia política abans que l'acompliment del jurament hipocràtic. Fantàstic! Sortosament, els germans Joan, Josep i Jordi Roca tenen clar que restauració és hospitalitat i que en les coses de menjar, la política sempre fa salat. Solidesa rocosa.