Algun secret hi deu haver per arribar als cent, i així de bé.

Ser estimat a casa teva, que et vulguin. Menjo normal, res especial, no bec gaire vi. Una mica de cervesa a l´hora de dinar. Però sense alcohol, eh? I no he fumat mai.

Menja dolços i pastissos, suposo.

Alguna vegada. És curiós, m´agradaven més abans que ara.

De tots els invents que ha vist sorgir en un segle -cotxe, ràdio, telèfon, Viagra...- quin li ha agradat més?

Potser la televisió. Quan acabava de sortir, si anava a Barcelona quedava parat davant dels aparadors, en veure allò.

Encara la mira?

I tant. Sort en tenim, els vells, de la televisió. Et distreus i estàs bé, home.

Va participar en la guerra?

En la Lleva del Biberó. Com moria el jovent, mare de Déu! Veies avui un amic i l´endemà ja estava en un clot, enterrat. Em van ferir de la cama. Quina tonteria, la guerra. I em penso que encara no s´ha acabat, això.

Veu les coses malament, Pitu?

I tant. Hi ha gent a qui la pau no li interessa. Com pot ser que encara existeixi la Fundació Franco? I tot el poder que té. Avui deien que el volien enterrar amb honors militars i tot. Au vinga, home! Amb la gent que va matar i tot el que ens va fer patir.

De què es penedeix?

De la guerra. I encara després de la guerra vaig haver de fer la mili, a Pontevedra. Un dia en Franco va decretar que en 48 hores no podia quedar un sol català a Galícia. Miri com ens estimava, aquell home (riu).

Imagina els nois actuals de 18 anys anant a la guerra, com vostè?

Com ha canviat això. A 18 anys érem uns nens, ara a 16 ja tothom festeja. En això anàvem més endarrerits (riu). Per anar amb una noia havies d´anar amb compte, i amb la seva mare al costat vigilant.

I ara als 16 ja es fan petons.

Petons? De tot. Jo quedo parat.

Quan va començar a treballar?

A 13 anys, falsificant els papers. Encara hi havia la dictadura de Primo de Rivera. Un dia, a col·legi, tocava fer arrels quadrades, i a mi l´aritmètica no m´entra. La meva mare em va dir que hi havia un lloc d´aprenent a la pastisseria. Hi vaig anar, em van agafar, i m´hi vaig quedar més de 50 anys. Dinava i sopava allà i tot.

Quantes hores al dia?

Ni tan sols les comptàvem, no teníem horari. Ara, en canvi, quan és l´hora tothom ja recull les eines.

Com s´enfoca el futur a 100 anys?

Jo miro només avui. Demà, ja ho veurem.

Partit a partit, ja ho diu en Simeone.

Això mateix, visc al dia. Res de dir «d´aquí a quinze dies faré...». No, que no sé si hi arribaré. Avui faig això, demà ja veurem si hi soc.

Ha viscut de primera mà l´inici de turisme a la Costa Brava.

Quina mà d´artistes que venien per aquí. La Liz Taylor, l´Ava Gardner... uiuiui. Jo hi anava, a veure si podia veure de prop una artista.

I les primeres estrangeres amb biquini?

(Riallada) Mitja platja era per als homes i mitja platja per les dones, hi havia una tanca que els separava. Però tothom la saltava.

Enyora els vells temps?

M´agraden més ara, hi ha més llibertat.