Algun secret hi deu haver per arribar als cent, i així de bé.
Ser estimat a casa teva, que et vulguin. Menjo normal, res especial, no bec gaire vi. Una mica de cervesa a l´hora de dinar. Però sense alcohol, eh? I no he fumat mai.
Menja dolços i pastissos, suposo.
Alguna vegada. És curiós, m´agradaven més abans que ara.
De tots els invents que ha vist sorgir en un segle -cotxe, ràdio, telèfon, Viagra...- quin li ha agradat més?
Potser la televisió. Quan acabava de sortir, si anava a Barcelona quedava parat davant dels aparadors, en veure allò.
Encara la mira?
I tant. Sort en tenim, els vells, de la televisió. Et distreus i estàs bé, home.
Va participar en la guerra?
En la Lleva del Biberó. Com moria el jovent, mare de Déu! Veies avui un amic i l´endemà ja estava en un clot, enterrat. Em van ferir de la cama. Quina tonteria, la guerra. I em penso que encara no s´ha acabat, això.
Veu les coses malament, Pitu?
I tant. Hi ha gent a qui la pau no li interessa. Com pot ser que encara existeixi la Fundació Franco? I tot el poder que té. Avui deien que el volien enterrar amb honors militars i tot. Au vinga, home! Amb la gent que va matar i tot el que ens va fer patir.
De què es penedeix?
De la guerra. I encara després de la guerra vaig haver de fer la mili, a Pontevedra. Un dia en Franco va decretar que en 48 hores no podia quedar un sol català a Galícia. Miri com ens estimava, aquell home (riu).
Imagina els nois actuals de 18 anys anant a la guerra, com vostè?
Com ha canviat això. A 18 anys érem uns nens, ara a 16 ja tothom festeja. En això anàvem més endarrerits (riu). Per anar amb una noia havies d´anar amb compte, i amb la seva mare al costat vigilant.
I ara als 16 ja es fan petons.
Petons? De tot. Jo quedo parat.
Quan va començar a treballar?
A 13 anys, falsificant els papers. Encara hi havia la dictadura de Primo de Rivera. Un dia, a col·legi, tocava fer arrels quadrades, i a mi l´aritmètica no m´entra. La meva mare em va dir que hi havia un lloc d´aprenent a la pastisseria. Hi vaig anar, em van agafar, i m´hi vaig quedar més de 50 anys. Dinava i sopava allà i tot.
Quantes hores al dia?
Ni tan sols les comptàvem, no teníem horari. Ara, en canvi, quan és l´hora tothom ja recull les eines.
Com s´enfoca el futur a 100 anys?
Jo miro només avui. Demà, ja ho veurem.
Partit a partit, ja ho diu en Simeone.
Això mateix, visc al dia. Res de dir «d´aquí a quinze dies faré...». No, que no sé si hi arribaré. Avui faig això, demà ja veurem si hi soc.
Ha viscut de primera mà l´inici de turisme a la Costa Brava.
Quina mà d´artistes que venien per aquí. La Liz Taylor, l´Ava Gardner... uiuiui. Jo hi anava, a veure si podia veure de prop una artista.
I les primeres estrangeres amb biquini?
(Riallada) Mitja platja era per als homes i mitja platja per les dones, hi havia una tanca que els separava. Però tothom la saltava.
Enyora els vells temps?
M´agraden més ara, hi ha més llibertat.