Una recerca pionera feta al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) demostra que els ratolins de camp tenen «personalitat», de manera que prenen decisions de forma individual. Segons aquesta investigació, els ratolins, com els humans, prenen decisions diferents segons la seva forma de ser davant d'una mateixa situació.
La investigadora del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Mariona Ferrandiz ha liderat l'estudi i ha destacat que «el més rellevant és haver mirat en àmbit individual com es comporten els ratolins i comprovar que cada individu aporta una cos diferent, és únic». Per fer la recerca, els investigadors van capturar vint-i-cinc ratolins a Collserola.
En la recerca, els investigadors van dissenyar dos experiments. Primer van analitzar el comportament de cada ratolí abans, durant i després d'afegir al terrari un cotó amb l'olor de la geneta, el seu depredador més voraç. Es va mesurar el temps que els ratolins passen fora del cau i com es comporten. La recerca va demostrar que responien de forma diferent davant aquesta olor. «Hi havia una variabilitat molt important entre els ratolins», assegura Ferrandiz, «el temps que passaven fora del refugi variava de 45 minuts en un individu poc actiu a més de 5 hores en un molt actiu».
El segon experiment va servir per estudiar de quina manera els ratolins distribuïen les glans. La investigació ha conclòs que els animals més estressats són els més valents i els millors dispersors, ja que decideixen córrer un major risc, agafar glans més pesades i nutritives i recórrer majors distàncies. En canvi, els més relaxats no s'arrisquen tant, agafen llavors més lleugeres i amb menys nutrients i recorren petites distàncies.
Segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, fins ara, les recerques assumien que tots els exemplars seguien el mateix comportament i que els canvis en decisions com ara quina distància recórrer o agafar una llavor més gran o petita depenien de situacions externes, com el risc que altres animals els robessin les glans o si oloraven un depredador a prop. L'estudi, en canvi, sosté que la «forma de ser» de cada ratolí influeix.
Més factors per investigar
«Ara comencem un altre estudi en el qual compararem els patrons de dispersió en un bosc molt madur amb un altre que s'està regenerant i mirarem si existeixen patrons diferents en els dispersors. Entendre aquests patrons ens podria permetre planificar la regeneració d'un bosc o pensar estratègies, per exemple, si el bosc no té dispersors podríem pensar en què fer per a afavorir-los», va explicar la investigadora Mariona Ferrandiz.
