Calia traduir-lo, si tots els catalans el poden llegir en versió original?
Hi ha coses que es fan simplement perquè venen molt de gust, i allò que ve molt de gust tard o d'hora es revela com el més necessari. Jo en el llibre recordo com García Márquez li va demanar a Carme Balcells una traducció al català de «Cien años de soledad»€ i això que García Márquez no havia patit una campanya per no ser llegit aquí ni en castellà, un apagón. Traduir Galdós al català ha estat com tornar a encendre els llums.
Per què no té Galdós una plaça o carrer dedicats a Girona?
Això pregunto jo: per què?
En el llibre fa algunes acotacions comparant aquella guerra amb el procés: això és també una guerra?
El que comparo és la indigència de les autoritats de l'època amb la dels líders que ens han portat a patir el procés. Que ja és prou dolent i castrador en si. Però és que a més ens deixa en calces davant de qualsevol envestida (la covid, la crisi econòmica€.) exactament igual que el 1808 el poble es va trobar en calces davant la invasió de Napoleó.
Qui defensava la llibertat el 1808 i qui la defensa ara?
Fa de mal dir què és llibertat avui dia, que el debat polític bull de mala fe. Els afrancesats de 1808 ho eren perquè creien que Napoleó representava un estadi polític i cultural més avançat on els drets i llibertats tindrien millor expressió que a la fosca Espanya absolutista. Vist així els processistes i hiperventilats indepes que tanta mania li tenen a Galdós i Espanya, per ser coherents, s'haurien d'alinear més amb el patriotisme espanyol (i català€) de l'època que amb el jacobinisme francès que Napoleó proposava. D'altra banda...
Sempre hi ha una altra banda...
Ull amb els grans programes de llibertats, que a vegades amaguen l'ou. Galdós dedica gairebé un capítol a analitzar com la suposada modernitat de Napoleó era voluntat imperialista. Cal envair països per imposar llibertat? Això és com quan en nom de la «llibertat» et volen escanyar amb les barres i estrelles americanes, amb la falç i el martell o amb un llaç groc.
«Vivan las cadenas» cridaven contra els francesos: ens agraden, les cadenes?
La meva experiència és que els que no ens agraden les cadenes i ho diem, les passem més putes que ningú. També que val la pena passar-les. Hi està d'acord?
Em remeto a això de Galdós: «Así como de la noche nace el claro del día, de la opresión nace la libertad».
Crec que pensava que a la llibertat no s'hi acaba d'arribar mai, i molts s'ofeguen pel camí. I els primers que s'ofeguen són els millors, els que més de bona fe anaven, mentre molts suposats «herois nacionals» es moren al llit cobrant la pensió i un sou de president tan inflat com la realitat augmentada del Procés.
També reivindicava que les medalles s'haurien de donar totes a tothom i anar-les traient durant la vida de cada persona. És el que fa Catalunya amb la creu de Sant Jordi?
Mestre Galdós, sempre precursor, es va inventar el carnet per punts abans no s'inventessin ni els cotxes€ La Creu de Sant Jordi ha degenerat tant que el més digne que es pot fer amb ella, a vegades, és retornar-la. Com va fer la immensa Sardà.
Com veu Catalunya des de Madrid?
Com un Matrix del que durant uns anys vaig fugir esperitada però ara entenc que ja trigava a tornar-hi a entrar. S'ha de fer una escombrada de processistes virtuals amb pinganillo. I retornar-li a la gent la seva vida real. Seguim... el conill blanc!
És una botiflera. Això la preocupa?
I a vostè?
