Després de passar-se mitja vida fent autòpsies el doctor Bardalet s'ha convertit en un dels referents de la medicina forense a Catalunya. Aficionat a passejar pels cementiris per relaxar-se, parla de la mort com qui parla d'un vell amic a qui se li deu un respecte.

Les festes nadalenques són d'aquelles que es diuen dates assenyalades. Es mor menys la gent aquests dies?

Aquesta és una veritat a mitges perquè, morir, no es vol morir ningú. Qui té il·lusió potser sí aguanta una mica més però també s'ha de tenir en compte que hi ha gent que se sent sola i que es deprimeix irremeiablement. Hem de pensar que tothom es vol escapar de la mort o, com a mínim, ajornar-la però amb la mort, com passa amb els naixements, hi sol haver un equilibri.

Li he sentit dir alguna vegada que la soledat serà la gran epidèmia del segle XXI.

És que n'estic convençut. La soledat farà estralls en les noves generacions. La millor forma de morir és sense dolor, a casa i acompanyat però això passava abans. Els valors estan canviant i la gent cada vegada mor més en hospitals o geriàtrics i completament sola, sense que ningú proper els faci companyia.

De tota manera, allò de tenir una mort dolça deu ser només una manera de parlarÉ

Depèn. Per als creients fervorosos, siguin de la religió que siguin, la mort és una esperança.

A vostè, que de morts n'ha vist uns quants, n'hi hagut algun que li hagi dit que això de morir està prou bé?

N'he vist moltes de morts i això et fa reflexionar. Reflexionar sobre els perquès, com aquella nena de 18 mesos que es va fer pipí mentre dormia a la cabassa i es va electrocutar perquè estava acotxada amb una manta elèctrica. Tenir tractes amb la mort, mirar-la a la cara, et fa reflexionar sobre la vida, et fa ser més vitalista. Fixa't que no hi ha cap forense que se suïcidi. No pot ser que el 50% de la població no hagi tocat mai un mort.

És que fa una mica d'angúnia.

Doncs preguntem-nos per què. Ens preparen per viure, per consumir, per treballar però ningú ens prepara per a la mort tot i que sabem que és un camí inevitable. L'important és saber driblar el millor possible els entrebancs que ens van sortint al llarg del camí.

Potser el que ens fa por és ser ?oblidats un cop morts?

La gent s'oblida fàcilment dels seus difunts. Hi ha qui només va al cementiri un cop l'any, per Tots Sants, i encara. A molts els fa por entrar en un cementiri.

Quan dura un dol?

Un dol no dura mai el mateix. Depèn de les creences, de la situació personal i de la relació que es tingués amb el mort.

Un assassí pot sentir dol per la seva víctima?

No. Mai. Pot sentir remordiment però mai tindrà un sentiment de dol.