Nancy, de 22 anys, i Cristian, de 25, tots dos colombians, són els pares del primer nadó de 2009 a les comarques de Girona. Angely va néixer a l'hospital Trueta mitja hora després que comencés l'any.

Néixer l'1 de gener va ser casualitat o vostès es van posar per feina expressament just nou mesos abans?

Nooo, ha, ha. Va ser una sorpresa. Si les contraccions em van començar a les 8 del matí! No esperava que durés fins a mitjanit.

Angely és colombiana o catalana?

És colombiana. Bé, però és nascuda aquí i és catalana també.

L'han portat a un món que val la pena?

Sovint penso que no. Els nens no vénen preparats per aquest món que els ha tocat. Però un nen porta molta il·lusió. És meravellós, és perfecte.

I a un país que val la pena?

Sí, definitivament sí. Desgraciadament a Colòmbia no hi ha les oportunitats que hi ha aquí, no tenim un futur com el que podem tenir aquí. És trist reconèixer-ho perquè és el nostre país, però és així.

Quin futur tindria l'Angely a Colòmbia?

En qüestió d'estudis estaria en un nivell molt baix. Pel que fa a nivell econòmic, també estaria molt malament. Mèdicament, si no tingués una assegurança, millor que no es posés malalta.

De seguretat, no cal ni parlar-ne.

Home! Uf! A Colòmbia has de vigilar molt bé per on camines, no pots estar tranquil. En canvi aquí pots sortir a l'hora que vulguis sense problemes.

Els primers nascuts de l'any a les quatre províncies catalanes són fills d'immigrants. Com ho interpreta?

A mi em sembla molt bé, de debò. Trobo que en general aquí els immigrants som molt ben rebuts, i que els primers nadons siguin fills d'immigrants és una cosa molt bonica.

Parlarà abans català o castellà?

No ho sé (somriu). Espero que els parli bé tots dos. Si viu aquí, saber el català és primordial. Ella seguríssim que parlarà català. I el meu marit i jo també, aquest mes comencem un curs. Amb més raó ara, amb una nena catalana.

Tem que tot i ser catalana pugui patir intolerància pel seu origen?

No ho sé, espero que no, que el seu origen colombià no li porti mai problemes aquí.

Vostè ho ha patit?

Ni una vegada. Porto dos anys a Espanya i mai. Sempre m'han tractat molt bé, tothom s'ha portat molt bé amb mi. No en tinc cap queixa.

Com recorda el pas de deixar Colòmbia per anar al desconegut?

Com un pas difícil. El meu marit va venir primer, l'endemà mateix de casar-nos. Jo ho vaig fer un any després, i va ser molt dolorós deixar la meva mare, el meu pare, tota la vida que tenia allà...Però bé, vam venir per tenir millor futur. Ha valgut la pena.

Hi ha qui no voldria immigrants a Girona ni a Catalunya.

Per més que jo digui, no canviaran de forma de pensar. Però haurien de donar oportunitats a la gent. Vénen a aportar una mica el que poden i el que saben, no tothom ve a fer mal.