Els aficionats al fútbol podem estar d'enhorabona. De nou ha tornat la Champions. El campionat d'Europa de clubs ens demostra el nivell real de la Lliga espanyola, que des de la temporada 1989-90 ha vist campions en 15 ocasions els mateixos dos equips: Barça i Reial Madrid. Aquest any tornarà a ser així. En la primera volta dels vuitens de final de la Champions, només el Barça ha obtingut un resultat positiu, amb l'empat a Lió. El futbol espanyol està perdent pistonada comparat amb l'anglès, que ja es confirma com el millor del continent. La lliga de les Estrelles ha passat a un segon lloc, emparellada amb la italiana. La gran majoria dels partits de la màxima divisió estatal a penes tenen interès general; excepte pels equips que competeixen contra alguns dels dos o tres grans. Veure per la televisió un Corunya-Màlaga, per citar dos equips que fan una bona temporada, fora dels seus aficionats, no interessa a gaire ningú. El València, el tercer equip en nombre d'ingressos, està en situació econòmica límit. No és l´únic que patirà els efectes de la crisi i la mala gestió.
Què millor que establir una lliga europea de divuit equips, donant la primera entrada a aquells que encapçalin la clasificació de la UEFA. Els tres últims de cada temporada serien substituïts pels millors d'un play-off europeu on jugarien els primers clasificats de les lligues estatals. Així podríem gaudir diumenge a diumenge dels partits entre els millors equips del continent. Seria una espècie de NBA a l'europea, que es complementaria amb una Copa del Rei que permeti jugar un Barça, Reial Madrid o Vila-real amb la resta d'equips espanyols, com passa ara. Aquestes són bones èpoques per renovar velles estructures i pensar en gran. Almenys, és el que jo desitjaria.
