als Estats Units, els propietaris dels locals de lloguer cobren un percentatge de vendes de l'arrendatari: així participen en la sort o dissort de qui puja el negoci. No és mala idea, perquè aviat s'afegiran al mercat els locals de les entitats financeres en fusió. I recordin que qualsevol mercat tendeix al monopoli.
La societat canvia, vegin que els divorcis baixen un 13%, i també els casaments. Ara la independència personal costa més que ahir. L'any 2006, Gallardón, que no és l'extrema esquerra, va plantejar un impost sobre vivendes buides. La idea era gravar-les amb 300 euros. El lobby afectat va fer mans i mànigues per evitar l'impost: van tenir èxit. Després la bombolla ha explotat, i tenim fins a 1 milió de vivendes a l'Estat en mans d'entitats financeres i immobiliàries.
Res és el que sembla, els referèndums locals a casa nostra que CiU i ERC voldrien apadrinar poden ser un cavall de Troia per al segon partit. ERC, a banda d'estirabots parlamentaris, ha estat un soci lleial de ZP, però amb uns líders enfrontats, i la tensió de l'independentisme que ha de governar el dia a dia per guanyar crèdit i gestió va de sotrac en sotrac. Si perd el vot crític o menys social, a favor de Reagrupament, no hi haurà tripartit. En el cas d'ICV, pateix la tàctica d'afeblir l'esglaó més dèbil del poder, però els seus dirigents la potencien moltíssim amb els errors. Governi qui governi, una de les reformes importants és el pas del partit monolític de fa 50 anys, al governant independent, lligat al territori i que respon a l'interès del territori, i no a la tàctica dirigida des de la seu central.
