El 1609, fa just 400 anys, Galileu va observar per primer cop el cel amb un telescopi, va revolucionar la ciència i va canviar la visió que es tenia del món. Masana va parlar d'aquests fets dins del cicle "Contemporàlia" que organitza la Càtedra Lluís Santaló de la UdG.

Aquell primer telescopi serviria avui per espiar veïnes, i gràcies?

Era molt simple. Tenia poc més de 3-4 augments, la seva qualitat òptica era bastant dolenta. Potser serviria per espiar algú, però per no gaire més (riu). Ara bé, el mèrit de Galileu no és el que va veure, sinó com ho va saber interpretar.

Galileu desmenteix allò que qui molt abraça poc estreny?

A més d'astrònom era matemàtic, físic i científic. Pot ser considerat el primer científic modern.

Quina va ser la causa real del seu conflicte amb l'Església?

En un primer judici simplement se li comunicà quina era la postura oficial de l'església respecte a l'univers i que no podia continuar defensant que el Sol estava quiet i la Terra es movia.

Però no en va fer gaire cas.

Disset anys després publicà un llibre on defensava el sistema heliocèntric. Aleshores se l'acusà de desobediència.

I no d'heretgia, com es creu?

La teoria heliocèntrica mai havia estat declarada oficialment com a heretgia. Inclús el seu llibre havia passat per mans dels censors. Per tant, només el van poder acusar de desobediència.

Per tant, allò d'"eppur si muove"...

És llegenda i prou. Galileu tenia uns 70 anys, i és més fácil pensar que davant les pressions rebudes va acabar signant el que li van posar al davant.

Va tenir més sort que d'altres, que van acabar cremats.

Galileu tenia molt bones connexions dins la cort, fins i tot havia sigut amic del papa Urbà VIII quan aquest era cardenal. Les bones connexions li van donar un cop de mà.

Hi ha coses que no canvien.

Sí, les bones connexions encara funcionen.

Per contradir l'Església i Aristòtil s'ha d'estar molt segur d'un mateix?

Sí, perquè lluitava amb proves científiques en un moment en què la ciència ni tan sols estava ben establerta. Pensava que amb l'evidència de les observacions tothom acceptaria la seva teoria. En això sí que es va equivocar.

Joan Pau II va reobrir el cas.

Va ser la mateixa Església que es va voler rentar una mica la cara, però no té sentit jutjar amb la perspectiva actual uns fets de fa 400 anys. De fet, Galileu era un catòlic convençut i acceptava l'autoritat papal.

No és que l'Església sigui gaire ràpida acceptant avenços. Alguns sectors encara dubten de Darwin.

Els paral·lelismes són clars, o sigui que en alguns aspectes no hem avançat gaire. Però ara són una minoria, afortunadament.

Deia Galileu que en ciència, l'autoritat de mil persones no és superior a l'humil raonament d'una sola.

Ho subscric. En ciència les coses s'han de demostrar i experimentar, i aixo val més que qualsevol autoritat.