L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP) organitza demà a Barcelona una jornada sobre l'ús de les llengües cooficials de l'estat en l'administració de justícia, un tema que continua essent polèmic i un dret no sempre respectat.

Què li sembla que es promogui el català com a llengua oficial a Europa quan aquí hi ha tantes mancances?

És una paradoxa de la política, però benvinguda sigui. Ara bé, aquí s'ha fet molta feina, un 99% dels funcionaris de l'administració estan capacitats per atendre en català. Per escriure'l, no tant.

Així no hi ha problema?

El problema és que aquests funcionaris tenen caps, i molts d'aquests caps són de fora, cosa que dificulta posar en marxa tot l'engranatge.

El nou estatut és concret, al respecte?

És prou clar, perquè diu que els fiscals, jutges, etc., "que ocupin plaça a Catalunya hauran d'acreditar el coneixement adequat i suficient del català".

Podria concretar més. Què vol dir amb "coneixement adequat"?

El problema és que molts jutges tenen els nivells B i C, però només com un mèrit per poder ascendir. Ningú els manifesta la necessitat utilitzar-lo.

I si el Constitucional rebutja aquest article de l'Estatut?

Sí, un dels esculls que està estudiant és aquest article. Sembla que aquesta exigència a jutges i fiscals està essent tema de debat important. Si ho rebutja, ho acatarem. Però com que ho argumentarà, sabrem fins on podem arribar sense infringir altres lleis.

Hi ha jutges que per principis es neguen a saber català?

Lògicament, tothom té la seva militància i les seves creences i n'hi ha que opten només pel castellà. Igual que hi ha gent que només vol utilitzar el català. Però el ciutadà ha de poder dirigir-se amb la llengua que vulgui al funcionari.

Es dóna el cas d'advocats que opten pel castellà per "estar bé" amb un jutge castellanoparlant?

És clar. El sistema -jutges, funcionaris, etc.- està preparat per atendre en català, però llavors a advocats, procuradors i graduats socials els fa por. El mateix advocat que entra a l'Ajuntament o a la Generalitat i no dubta a fer servir el català, entra al jutjat i utilitza el castellà.

Per què?

Perquè busca seguretat jurídica. Quan se senti segur que el català no suposarà cap problema, l'utilitzarà.

Ja és trist que un busqui justícia i depengui de si cau bé al jutge.

Home, si un jutge -com passa ara- et demana educadament que parlis en castellà perquè acaba d'arribar de Granada, què has de fer? El que està clar és que negar-t'hi no juga al teu favor (somriu).

Algú pot argumentar que això discrimina els jutges castellans i es carrega la igualtat davant la llei.

La llei s'aplica a llocs, i per tant ha de tenir en compte la realitat social de cada lloc. Davant d'un cas igual tothom ha de tenir els mateixos drets, però davant de casos diferents, els drets no poden ser iguals.