L
a Generalitat ha donat rang oficial a la commemoració de l'Any Vicens Vives atorgant honors d'estat a la inauguració de l'exposició Jaume Vicens Vives i la nova història, que tindrà lloc avui al vespre al Museu d'Història de Catalunya, amb un acte presidit pel president, José Montilla, després de donar ahir el tret de sortida a la commemoració amb un acte solemne al Palau de la Generalitat, a càrrec del prestigiós hispanista i historiador Sir John Elliot, amb la conferència Jaume Vicens, ahir i avui.
L'exposició, que a partir del 10 d'abril es podrà veure al Museu d'Història de Girona, presenta Vicens Vives com un home que, a partir d'una visió molt moderna de la història, va arribar a la conclusió que calia intervenir en el present, una intervenció que havia de ser necessàriament política per poder contribuir a redreçar el mal moment que travessava Catalunya, i aquesta intervenció política s'havia de basar en una visió més científica de la història. Jaume Vicens Vives apel·lava a l'"autenticitat històrica", lluny de l'"ideologisme" dominant a la postguerra espanyola, i propugnava la imprescindible obertura a Europa.
L'exposició del centenari del naixement de Jaume Vicens Vives (Girona, 1910 - Lió, 1960), que coincideix amb el cinquantenari de la seva mort, va ser presentada ahir a la premsa pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que va arribar a l'acte amb un dels llibres cabdals de l'historiador sota el braç, Notícia de Catalunya, (1953) per llegir-ne uns fragments.
"Es tracta d'una figura absolutament cabdal", va dir Tresserras, dient que Vicens Vives era un historiador avançat al seu temps que rebutjava la història explicada a partir de la memorització de dates, per investigar com l'home s'ha organitzat mentalment i socialment. Fent pròpies les idees de l'historiador gironí, Tresserras va reivindicar la necessitat de conèixer la perspectiva històrica, perquè sense ella "no hi ha consistència intel·lectual", i també va reivindicar la necessitat de conèixer-nos nosaltres mateixos, per a la qual cosa és imprescindible conèixer també els poetes i els novel·listes, "aquells que tenen el do d'intuir".
Per la seva part, Concha Álvaro, de la Societat Estatal de Commemoracions Culturals, entitat del Ministeri de Cultura que aporta pressupost a l'Any Vives, va dir que hi ha un deute amb Jaume Vicens Vives per la seva tossuderia a renovar la historiografia, per crear escola i per la seva tasca divulgadora. "Homes així no han de ser oblidats", va sentenciar.
Condols de Porcioles i PSUC
A falta d'abundants fotos i per la inexistència de filmacions, l'exposició se sustenta en documents, mobiliari i textos que permeten recompondre la vida de Vicens Vives. Així, es posa especial èmfasi en el creuer per la Mediterrània que va fer l'any 1933 amb Espriu, Rosselló-Porcel i altres membres d'aquella generació de joves que creien que la universitat tenia un paper social clau per al progrés, però que veurien les seves expectatives brutalment tallades pel cop d'estat feixista i l'esclat de la guerra.
Un salconduit informa del permís que va demanar l'any 1939 per retornar a Barcelona des de Celrà, on vivia a casa d'un germà. El retorn va ser possible, però no fàcil, ja que l'investigador va ser "depurat" amb un càstig i amb exili a Baeza, i no va ser fins al 1947 que va recuperar la "normalitat" acadèmica guanyant la càtedra a Saragossa.
