Lentament comencem a despertar-nos de la severa letargia hivernal, al ritme que es fonen els darrers claps de neu dels carrers, cinc dies després d'una tan intensa com poc habitual nevada del mes de març. La ciutat comença a recuperar el batec habitual, el ritme diari i la normalitat. No obstant, mentre escric aquestes línies, algunes cases del nuclis de Campdorà de Dalt i de Sant Daniel encara no tenen llum (i ja són 4 les nits d'espera), malgrat el constant esforç que fa l'Ajuntament en insistents converses amb la companyia elèctrica a través de les Regidores de Via Pública, de Seguretat i de la mateixa Alcaldessa. Esperem que aquestes darreres famílies també recuperin la normalitat durant les properes hores.

Tanmateix, i per paradoxal que sembli, és ara, amb la neu fonent-se, quan s'observa la magnitud de la dramàtica situació als espais no estrictament urbans. Els nostres boscos mediterranis, poc acostumats a les glaçades, són capaços de resistir algunes nits sota zero cada hivern. També poden resistir tramuntanades i fortes pluges. Però el pes de la neu, una neu que fou humida i densa, és excessiu per la fragilitat del seu brancam, sobretot el de les espècies perennifòlies, les quals ofereixen més resistència (i més superfície on acumular gruixos de neu) als flocs que queien amb força i persistència. No debades, alzines, suros i pins ha rebut de valent, mentre que roures, castanyers, pollancres, freixes, verns i fins i tot el soferts plàtans de la Devesa, totes elles espècies caducifòlies (sense fulla ara a l'hivern), han aguantat estoicament. El mateix ha succeït amb les línies elèctriques: aquelles exposades de forma perpendicular a la direcció dominant del vent, han acumulat gruix de neu glaçada i han sucumbit a causa de l'excessiu pes emmagatzemat. Per contra, les situades de forma longitudinal, han aguantat prou fermament la nevada.

M'he passejat (com he pogut perquè els camins estan impracticables) per Campdorà, Sant Daniel, Montjuïc, camins dels Àngels, camí de Sant Miquel... i el panorama és desolador. Ara que la neu, tímidament deixa pas a l'aigua i que la verdor començar a aflorar, s'observen soques esberlades, brancam esqueixat, peus arrancats de soca-rel (especialment en pins) i un bosc irreconeixible. Com si un tsunami hagués arrasat les masses forestals. Com si un ramat de gegants s'haguessin ajagut sobre vessants, valls i carenes. I aquí comença la feina. Tants esforços de mesos i anys, a través de subvencions, ADF, brigades, plans d'ocupació, empreses forestals, Consorci de les Gavarres... per mantenir boscos nets i endreçats, amb un menor risc d'incendi forestal, i una tarda de neu severa ens fa obrir els ulls a la fragilitat dels nostres paisatges. Caldran hores, dies, setmanes i mesos de feina. Primer, per reobrir pistes forestals i camins d'accés a masos, molts dels quals estan absolutament aïllats, no ja per la neu, sinó pels centenars d'arbres caiguts que s'entravessen al camí. Després, per netejar de nou totes les franges de seguretat que s'havien desbrossats els darrers temps i retirar-ne la llenya. Més tard, si s'hi és a temps, netejar l'interior dels boscos, eliminant el màxim de l'abundant combustible mort que hi regna.

Des d'aquestes línies, doncs, vull compartir la nostra inquietud pel drama en sí que suposa aquest episodi catastròfic sobre els ecosistemes forestals, però especialment la preocupació pel que pot succeir el proper estiu. Un estiu que, per poc calorós i ventós que sigui, trobarà via lliure pel foc, amb molt de combustible mort al bosc i un sotabosc dens, fruit de la molta aigua disponible. Un còctel perfecte pel temut foc, si no hi posem remei a temps. Els Ajuntaments, les ADF i propietaris forestals no tenim (ja de per sí i de forma crònica), prou recursos per afrontar-ho; confiem, doncs, en ajuts d'institucions com la Diputació i, sobretot, la Generalitat i l'Estat, per resoldre aquesta situació, sigui a través d'ajuts directes, sigui a través de brigades forestals amb plans d'ocupació, que alhora permetrien donar feina en moments laboralment complexos. Esperem que, un cop retorni la normalitat cap a les persones primer, cap a les ciutats i pobles després, no oblidem el següent esglaó, imprescindible si no volem patir-ne les conseqüències l'estiu vinent, que és la gestió i intervenció en les nostres masses forestals.