la recerca científica en l'àmbit de la genètica està fent trontollar els pilars doctrinaris de la nostra cultura judeocristiana. Aquest terrabastall dogmàtic va començar amb la primera clonació d'un mamífer a partir d'una cèl·lula adulta de l'ovella Dolly el 1996. I gairebé 15 anys més tard ja ha nascut un toro creat a partir d'un tros de pell d'un semental taurí que va morir l'any passat, amb l'objectiu de reproduir nous exemplars amb les mateixes característiques del seu "pare".
Aquesta deriva científica pel camí de la genètica va tenir el seu punt d'in?flexió l'any 2003, quan els científics del Projecte Genoma Humà van a?conseguir desxifrar el codi genètic de l'home, amb la seqüència dels 3.000 milions de parells de bases que el com?ponen.
El darrer avenç científic és gràcies a un professor nord-americà que a?caba de crear el primer bacteri a partir de les dades informàtiques que descriuen el genoma de l'espècie mycoplasma mycoides. O sigui, que al Creador li ha sortit un competidor a la Terra, ja que es tracta del primer ésser viu creat en un laboratori per complir una funció, en el cas del bacteri, per ajudar a combatre la contaminació de les aigües produïda per petroli, digerint les marees negres.
Les perspectives que s'obren són enormes en l'àmbit de la medicina, sobretot, tot i que van acompanyades d'una certa inquietud que posa en qüestionament una bona part dels principis fonamentals de la bioètica i del dogma cristià.
Només cal que ens fem una simple equació: si fa 15 anys es va clonar una ovella gairebé temptant la sort i ara es clonen toros seleccionats amb fins determinats, quins seran els límits de la ciència en la creació d'essers vius d'aquí a 15 anys?
