Diu el tòpic que el Govern desgasta, però que l'oposició encara desgasta més. Ja veurem què passa a finals de novembre, però ara per ara sembla que el tripartit no ha convençut ni els seus electors i que les tres formacions es deixaran uns quants escons pel camí. Algú podria al·legar que això és el que passa en situacions de crisi, quan qui posa la cara és el que acaba pagant els plats trancats. Però això no és sempre així. Les eleccions del cap de setmana a Suècia han significat un fet excepcional i és que, per primera vegada en gairebé un segle, els socialdemòcrates passaran dues legislatures fora del govern. L'aliança de centre dreta ha tornat a guanyar i no ha estat contra pronòstic: la bona gestió econòmica, que ha permès sòlids indicis de recuperació de l'economia sueca, ha estat recompensada pels electors. Els polítics, massa sovint obsessionats amb l'únic objectiu d'aconseguir les màximes quotes de poder, comenten l'error d'oblidar que el que veritablement importa als electors és si governen bé o malament. En certa manera és el que recull aquella altra dita que afirma que les eleccions no les guanya mai l'oposició, que en tot cas les perd el govern. Si alguna cosa tenen les èpoques difícils és que accentuen l'instin de supervivència. Previsiblement una part molt important dels electors catalans es decidiran al final per anar a votar i molts ho faran posant per davant de tot l'opció o els programa que considerin que els dóna més garanties o el candidat que els generi més confiança.
