En el passat s'anomenaven aerolínies de bandera a aquelles que eren propietat de l'Estat. N'hi havia a quasi tot arreu. Hi havia molt poca oferta. Volar era un luxe, només a l'abast de privilegiats. El mercat aeri es va anar alliberant. A poc a poc. Va aparèixer la competència, es van liberalitzar parcialment o totalment algunes d'aquestes aerolínies. Els preus per volar es van abaratir. Va aparèixer el baix cost i volar es va convertir en quelcom tan comú com abans era anar amb autobús. De fet, volar a Venècia o a Munic ja era més barat que anar de Girona a Barcelona en cotxe. Una extraordinària anormalitat. Algunes d'aquestes aerolínies de baix cost com Ryanair van trobar la complicitat dels governs locals, que volien explotar aeroports fins llavors inutilitzats sota la bona excusa d'atraure turisme. A Catalunya, per acabar de complicar-ho, les administracions van afavorir que un conjunt d'empresaris més diners públics compressin i salvessin una companyia que estava en fallida tècnica, Spanair. El sector de les aerolínies es va convertir en estratègic ja que feia falta que de Barcelona sortissin vols directes a l'Àsia i Llatinoamèrica. Iberia, mentrestant, es feia amb la majoria de Vueling i es fusionava amb la britànica British Airways. Ara, que no hi ha diners a la caixa comencen a retirar-se les subvencions. Li toca a Ryanair, i li hauria de passar en tots els aeroports, i bo seria que Spanair deixés de rebre oxígen públic. Millor que aquests diners es destinin a serveis més necessaris. I si Ryanair vol fer negoci arreu, més val que canvïi el seu model de negoci. Els nostres impostos no estan per això, encara que sàpiga greu no poder viatjar quasi de franc a Centreeuropa. Ja apareixeran altres aerolínies.
