El Banc del Temps Pont del Dimoni (BdTPdD), amb una àrea d'influència primera als barris de Santa Eugènia de Ter i Sant Narcís de la ciutat de Girona, va començar a funcionar el desembre de 2010 i ara té una seixantena de socis. És el primer a Catalunya que funciona per Internet. Tanmateix, en ser un servei de proximitat, atenen en dos punts. Can Ninetes (dilluns) i Centre Cívic de Sant Narcís (dijous). Pablo Lidoy (Pedrola, Saragossa, 1955) creu que pot ser una bona eina de veïnatge.

A més de l'intercanvi, què busca el Banc del Temps?

La idea és fer barri. Que la gent es conegui més, s'ajudin i tinguin confiança. Com abans als pobles, que sorties amb tranquil·litat perquè tothom es coneixia. Ara gairebé no ens relacionem amb els veïns i molt menys en el carrer.

Només poden funcionar en territoris amb sentiment comunitari?

Pot funcionar en qualsevol lloc. Hem engegat el Banc del Temps a Santa Eugènia i Sant Narcís però estem oberts a qualsevol persona de la resta de la ciutat. L'única limitació és que el soci que ajuda no està obligat a sortir de Girona. Cal que, com a suport, hi hagi una administració pública?

Sí, per exemple, en la seu física. És important. Un banc del temps no es munta en una casa particular. L'Ajuntament ens ha facilitat uns espais i diners per arrencar. No en necessitem més, és una iniciativa molt econòmica. Estem dins el Pla d'Educació i Convivència.

Què demanen els socis?

La gent sol·licita poc. Sobretot, demana informàtica bàsica i salut. Hi ha propostes més d'acord segons l'època de l'any. Un cas: un passeig en Harley no és tant d'agrair a l'hivern.

Només s'intercanvien habilitats?

De moment, sí. Estem pensant en el troc. La dificultat és la valoració. Això és més fàcil en llibres. Impulsarem, en la pròxima primavera-estiu, una secció. La moneda serà un exemplar: un llibre igual a un llibre.

L'educació pot ser una mina.

Hem d'entrar en el sistema universitari. En un banc del temps, la relació no és mútua. I un estudiant universitari de segon curs pot fer classe a un de primer, i aquest a un de Batxillerat. Hi ha una experiència d'aquest tipus a Logronyo.

He llegit que aquestes iniciatives perjudiquen el comerç local.

Al contrari. El bancs dels temps generen confiança. Vaig ajudar una persona a conèixer millor el seu ordinador. A partir d'aquí, s'ha fet un expert. I s'ha comprat la impressora, canvia l'ordinador cada tres anys... Perquè té alguna persona que li resoldrà els dubtes que tingui.

Què l'ha sorprès?

Hi ha molta gent disposada a donar. Però som orgulllosos i ens costa demanar favors.

La crisi està relacionada amb l'eclosió dels bancs del temps?

Sí. La gent a l'atur té més temps per donar. Hi ha major disposició. O hi ha més interès per aprendre anglès.

I ens hauria d'ensenyar...

...Que el model econòmic que teníem no era l'adequat.