Les Preses és un paisatge imaginari, una fantasia folla, situada entre la serra del Corb i la carretera d'Olot, fruit -sembla ser- del fervor creatiu d'un pintor del poble. Les cases, la gent i els arbres, són com figures de pessebre de colors vius, escampades per una vall amb forma de teula lloca i saturada amb tots els colors i les textures que pot oferir la natura garrotxina.
Baixant pel carrer Major em creuo amb els ulls de l'artista, que confessa el seu deliri i em mostra les proves del delicte: un quadre de 146 x 116, penjat en una paret de casa seva i que, com en un retrat a l'estil de Dorian Gray, conserva perfecta la bellesa del poble.
Els dos campanars bessons d'una església neoclàssica, presideixen una plaça menuda, sotjada per les 304 petges corresponents als diferents noms dels veïns censats en el poble. Els versos d'un poeta de la terra gravats en una placa ens recorden, amb paraules enceses, l'etern ball de les cintes que es trena i destrena any rere any en les festes de la vall.
En els camps, encerclats per parets tosques, els pagesos encara troben pedres de llamp entre els solcs beneits per la pluja, antigues eines de sílex que la terra torna als presencs, perquè recordin eternament la glòria dels seus orígens.
Els agricultors llauren la terra amb el mateix sentiment amb el qual les mares pentinen els cabells dels seus fills, cada dia abans d'anar a l'escola, i la vinya verge s'enfila ufanosa pels murs cada primavera, amb la mateixa força atàvica amb què els habitants de la vall mantenen encès l'esperit d'un poble carregat de vida, d'il·lusions i d'històries.
