El lateral francès Èric Abidal va tornar ahir a la competició després de superar un tumor al fetge i va poder jugar uns minuts en la tornada de la semifinal de la Lliga de Campions contra el Reial Madrid. "Estic molt content per haver arribat a la final de Wembley, però sobretot ho estic per la gent. He treballat molt per estar aquí, ja que teníem moltes baixes per lesió", va dir Abidal. "He vist que la gent m'estima molt. Intentaré donar el millor per a ells. Ara em trobo bé, tot i que he estat moltes setmanes sense fer res. Vull ajudar l'equip, perquè hi ha molts lesionats", va explicar el lateral francès, que va rebre una impressionant ovació del Cam Nou.

"A veure si tanquem el cercle a Wembley" va afegir el jugador barcelonista, que revelava ahir que quan va jugar a l'estadi londinenc amb França contra Anglaterra va deixar-hi una nota, donant entendre que hi anava inclòs un desig de tornar amb el seu equip. Per a Abidal, el Barcelona "ha merescut arribar a la final", i més després "de les emocions que hem viscut".

Setena final per al Barcelona

El club blaugrana disputarà el pròxim 28 de maig a Wembley la seva setena final de la Copa d'Europa -quarta sota la denominació de Lliga de Campions- després d'eliminar ahir a la nit el Reial Madrid en les semifinals (1-1). Serà la tercer final de la màxima competició continental que els blaugranes disputen en els últims sis anys, la segona des que Pep Guardiola seu a la banqueta i també la segona que jugarà al mític estadi londinenc. La primera va ser el 1992, en l'última edició de la Copa d'Europa i al vell Wembley, demolit deu anys després per acollir el modern estadi amb capacitat per a 90.000 espectadors que és ara. Llavors, un gran gol de Ronald Koeman en l'execució d'una falta en la pròrroga contra el Sampdoria genovès va donar el primer títol al Barça en aquesta competició. Després arribarien els de París 2006 (2-1 contra l'Arsenal) i Roma 2009 (2-0 contra el Manchester United).

En dues finals més el conjunt català va fracassar en el seu intent d'emportar-se el títol: el 1961, va perdre a Berna contra el Benfica (3-2), el 1986, a Sevilla, contra l'Steaua de Bucarest, va caure en la tanda de penals després del 0-0 amb el qual va acabar el temps reglamentari i la pròrroga posterior, i a Atenes 1994, va ser golejat pel Milan (4-0). El 28 de maig, el Barcelona tindrà l'oportunitat de trencar la igualtat (tres de guanyades i tres de perdudes) i decantar la ?balança a favor seu, contra el ?Manchester United o el Schalke 04 alemany, que avui jugaran per l'altra plaça.