El fundador, amb 25 anys, del web «barrabes.com», pioner en comerç electrònic a escala mundial, ha creat una desena d'empreses de diferents àmbits. Nascut a Benasc fa 40 anys, sempre té com a referent els Pirineus. Tot va començar en la seva botiga especialitzada en tota mena de productes relacionats amb la muntanya.

Haver nascut entre muntanyes en què l'ha ajudat en el seu camí cap a l'èxit?

És fonamental. Significa tenir una referència. Néixer als Pirineus significa ser emprenedor. És difícil ser una altra cosa. Tota la gent que tenia al voltant o emigrava o es buscava la vida. Jo era d'aquests segons. I vaig créixer en una cultura en què cada dia es tractava de fer quelcom per tenir una vida decent. Ja fos amb una casa de turisme rural, pasturar vaques o tenir una botiga. Els Pirineus són un planter enorme d'emprenedors.

Em pot dir un kit bàsic per poder muntar una empresa?

Calen quatre elements. El primer és tenir consciència d'empresari. És molt important. El segon és tenir capacitat d'execució, ser capaç de fer les coses. El tercer és tenir la força necessària per superar la por. I el quart, que és el menys important, és tenir una idea.

I els diners?

Aquests elements que t'he comentat són els que et porten a aconseguir els diners. El problema per muntar una empresa no són els diners. És la decisió de voler-la muntar. Ara hi ha molts diners per buscar socis, per demanar.... En realitat una de les grans excuses per no muntar una empresa és dir que no tens diners. Però és la mateixa excusa que tens quan no puges una muntanya. Dius "és que no tinc capacitat física". Doncs... fes esport! La majoria de la gent pot fer el que es proposi. Al final, evidentment, ser empresari no és fàcil. Hi ha unes barreres difícils, però quan les saltes vas configurant el teu caràcter d'empresari. I una d'aquestes és trobar finançament. Per això un empresari és una persona que ha agafat expèriencia a la vida. Realment és una gran formació. Encara que et sortís malament, seria una bona inversió intentar-ho.

Qualsevol botiga, per petita que sigui, és fonamental que tingui pàgina web?

És fonamental que entengui el món. I el món no es pot entendre sense innovació. I innovació significa quatre coses: tecnologia, disseny, visió global i entendre el que està passant. Aquestes quatre coses determinen el nou emprenedor i el nou empresari, que és una persona més completa i a qui se li exigeix molt més. Això vol dir que sense aquestes coses no pots sobreviure? Hi ha gent que sobreviu al desert del Sàhara. No m'atreviria a dir que no, però segur que viuràs molt millor si ets capaç de saber fer servir les quatre palanques de la innovació.

I per una empresa de noves tecnologies, és necessari està ubicada a Silicon Valley?

El que és molt important per a una empresa de tecnologia és tenir visió global. I això implica connexions. Una empresa de tecnologia és un aspecte molt ampli. Per a una empresa d'Internet la connexió fonamental és Silicon Valley. Per a una empresa de tecnologia hi ha més connexions fonamentals, però Silicon Valley és un lloc determinant perquè té la virtut que et pot fer global.

En aquests moments quin model d'empresari convé?

Estem en una fase de la crisi econòmica on es veu clarament qui va malament i qui va bé. Ara ja no hi ha dubtes. Ara ja es poden veure els guanyadors. O sigui, queden clars els models de negoci de cada gremi que triomfen. És molt important. Si vols muntar una empresa, ja tens a qui mirar. Potser en sortiran de nous, però ja saps qui està passant la crisi bé.

I el model d'emprenedoria nord-americà és un model a seguir?

No!

N'hem de fugir, doncs?

Un dels grans problemes que hi ha és que tractem d'importar models de l'exterior o d'abans de la crisi. Però el problema és que el món ens està exigint que generem models nous. Hem de construir el nostre model d'emprenedoria. I per fer-ho, cal fer moltes coses i que ho faci molta gent. És d'aquí que en sortirà un model nou. Nosaltres a StepOne-un accelerador de negocis- hem obert la porta a Silicon Valley a desenes d'empreses. I quan parles amb ells són millors , i quan es formen són millors... El que hem d'aconseguir és crear models propis i això ho han de fer els joves.

I com s'ajuda els joves?

No és una crisi normal. És una crisi on cal fer coses noves per sortir-ne. El que no pot ser és fer el que fèiem abans, però d'una altra manera. Han de ser altres coses. I als nois els estem demanant que facin el que fem nosaltres. I un noi de 25 anys no ho entén per què hi ha milers de coses com Internet... que ens separen. Grans canvis que per a ells són naturals i que nosaltres hem hagut d'aprendre. Hi ha un canvi sociològic massa profund. Si els demanem que siguin taxistes... ells diuen "No vull ser taxista vull fer no sé que per portar gent". Doncs deixa que ho faci! I per què per demanar un taxi ho has de fer com fa 50 anys? Per què sempre ha estat així? Ara ja no serà així. Estem essent tan rígids amb els joves que estem coartant la seva capacitat d'innovació.

I la seva por al fracàs?

Necessitem explicar-los el que sabem i empoderar-los, però no dir-los com hem de fer les coses. No hem de pensar en el model que el meu fill hereta el negoci i fa el mateix. Això ja s'ha acabat. No pot heretar una pastisseria i fer el mateix pastís. El problema és aquest. Ho veig a diari. Sento que diuen que els joves són rucs, que no treballen... és terrible. Hi ha una crítica que és ofensiva cap als joves. I no està fonamentada, de debò. El que passa amb els joves és culpa nostra. No els estem deixant fer.