Símptomes de recuperació en el mercat immobiliari gironí. Els gironins van formalitzar 1.922 operacions de compravenda d'habitatge entre els mesos de juliol i setembre, fet que suposa un creixement del 53,2% respecte al tercer trimestre de 2010. Són dades difoses ahir pel ministeri de Foment, que situen Girona com la demarcació de l'Estat amb un elevat increment de l'activitat immobiliària.

Aquest repunt -també es va donar en el conjunt de Catalunya però no a l'Estat- va ser especialment intens a la ciutat de Figueres, que ha triplicat les operacions respecte al tercer trimestre de l'any passat. Amb creixements al voltant del 100% hi ha la ciutat de Girona -la capital de l'Estat que més ha incrementat l'activitat-, Salt, Palafrugell o Olot.

Més enllà del marge de l'últim trimestre i analitzant l'acumulat de l'any, fins al 30 de setembre es van vendre a Girona un total de 5.102 habitatges, fet que suposa un descens del 14% en comparació del mateix període de l'any anterior.

Lluny queda el repunt de les transaccions immobiliàries que es va produir a meitat de 2010, abans de la pujada de l'IVA per a habitatge nou del 7% al 8%, i en els últims mesos d'aquell any per l'efecte crida davant la supressió de les deduccions fiscals per compra d'habitatge habitual per a rendes superiors a 24.000 euros.

Entre els factors que han ajudat a pujar les vendes a Girona i Catalunya i a esmorteir el descens en l'àmbit estatal hi hauria la rebaixa fiscal aprovada l'estiu. En ple mes d'agost, el Govern va baixar l'IVA que grava l'habitatge nou, del 8 % al 4 %, fins al 31 de desembre que ve, amb l'objectiu d'incentivar la compra de cases i donar sortida a l'"estoc".

L'increment d'operacions a Catalunya contrasta amb les dades negatives del conjunt d'Espanya, on la venda d'habitatges va caure un 6,3 % en el tercer trimestre de l'any respecte al mateix període de 2010 i va arribar a les 75.462 operacions, la segona menor xifra des que va esclatar la crisi de la construcció.

Cinc comunitats autònomes van registrar variacions interanuals positives, destacant Navarra i Catalunya, amb un creixement del 14,4 % i del 13,6 %, respectivament.

Amb aquesta nova caiguda a Espanya, la compravenda d'habitatges a Espanya continua sense donar senyals positives després dels descensos registrats tant en el primer com en el segon trimestre de l'any, quan es va desplomar un 30,4 % i un 40,8 %, respectivament.

Preus a la baixa

Al mateix temps, el preu de l'habitatge lliure continua sense donar senyals de recuperació i segueix depreciant-se, per tercer any consecutiu, fins a anotar-se un descens del 5,6 % en el tercer trimestre, un percentatge rècord des de 2009 marcat per la crisi i per les "agressives" campanyes de les entitats financeres davant l'excés d'oferta.

Amb aquestes dades, el preu mitjà de l'habitatge lliure segueix allunyat dels màxims que va arribar a tocar en els primers tres mesos de 2008, quan se situava en 2.101,4 euros per metre quadrat, enfront dels 1.729,3 euros actuals, cosa que representa un abaratiment del 17,7 % .

Els experts coincideixen a assenyalar que l'ajust de l'habitatge no acaba de tocar fons i que la caiguda s'ha accentuat, per la qual cosa preveuen nous descensos, si és possible més pronunciats, per als pròxims trimestres.

El conseller delegat d'Analistes Financers Internacionals (AFI), Àngel Berges, ja va indicar que la banca, que té 70.000 milions en el sector immobiliari, necessitarà fins a 45 anys per desfer-se de la seva cartera de sòl i entre 4,5 i 5 anys per desprendre's dels actius immobiliaris.

En aquest context, el director del Gabinet d'Estudis de pisos.com, Manuel Gandarias, es mostra pessimista respecte a un canvi de tendència en els preus, especialment perquè la crisi immobiliària es "retroalimenta" i la depreciació provoca que les decisions de compra s'alenteixin davant la previsió d'una baixada més gran.