Entre tants oracles que es llancen a pronosticar el futur sempre n'hi haurà un o altre que si no l'encerta potser l'endevina. En tot cas, sí que hi va haver una pràctica unanimitat entre tots els experts, analistes, planificadors i vidents que l'eclosió de l'era digital ens abocava a una nova manera virtual de relacionar-nos que enterrava models anteriors. El creixement exponencial de la connectivitat significarà -ens deien amb una rotunditat que no permetia plantejar cap dubte- la desaparició progressiva de la necessitat que teníem fins ara de perdre el temps trobant-nos de forma presencial. Una de les conseqüències immediates seria, segons les mateixes veus, la desaparició d'una cosa tan antiquada, anacrònica, poc rendible i gens eficient com les fires professionals, que en un món en xarxa ja no tindran raó de ser. Molts d'aquests teòrics potser hagin format part dels 60.000 visitants que es calcula que des de dilluns i fins avui visitaran el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil i que generaran un impacte econòmic directe de més de 3.500 milions d'euros. Però a més de mantenir una cita anual, el sector de la telefonia mòbil, que representa el present més actiu i dinàmic de la comunicació i de la interactivitat, ha decidit crear un punt de trobada permanent a Barcelona per mostrar els seus avanços i les múltiples aplicacions que se'ls pot donar. Les coses podrien ser d'una altra manera, però al final resulta que ens agrada mirar i tocar, experimentar i compartir aquestes experiències. Ens han volgut presentar l'home tecnològic com un individu autosuficient i gairebé l'antítesi de l'ésser social, contraposant coses que no tenen res a veure, com han acabat demostrant la realitat física i la virtual. Es evident que la tecnologia ens ha canviat la manera de viure, però no predestina una nova manera de ser.
