Que aixequi la mà qui no tingui una anècdota, i sort si només és una anècdota i no pas un sinistre, d'algun moment de pànic al volant per culpa d'un conductor imprudent. Avançaments en contínua, obstacles imprevistos a la via, conductors que decideixen canviar de sentit de la marxa en punts on està expressament prohibit fer-ho... Els qui per motius laborals transiten cada dia per les carreteres en saben un munt, d'això. Un d'ells és M., que viu a Figueres i cada dia viatja fins a Girona per la N-II per anar a treballar. Ho fa des de fa sis anys i, explica, cada dia en veu de grosses. Fa un parell d'anys, a resultes de ser testimoni d'un accident al centre de Girona, va decidir instal·lar una càmera al seu vehicle per tenir proves de com havia anat la cosa si mai ell es veia involucrat en un. Gràcies a aquesta càmera -que no representa cap conflicte en l'aspecte legal, segons apunten els Mossos d'Esquadra- disposa d'una mena de museu dels horrors dels seus trajectes diaris per la N-II, la carretera més transitada de Girona i, probablement, també la més perillosa. Hi han mort 68 persones en accidents de trànsit des de l'any 2008.
Però M. no es limita a enregistrar imprudències, sinó també a denunciar-les; i considera que tothom té el deure moral de fer-ho perquè, al cap i a la fi, ens hi va la pell. Quan veu una infracció que posa en perill altres conductors, i té temps de memoritzar la matrícula del vehicle infractor, interposa una denúncia contra ell. El procediment és senzill i està perfectament regulat, indiquen de nou els Mossos d'Esquadra. Quan hom és testimoni d'una infracció, simplement ha d'anar a una comissaria de Trànsit dels Mossos i deixar-se constància, juntament amb les seves dades personals. El presumpte conductor imprudent rebrà una notificació amb els detalls que nosaltres hem aportat i llavors té un termini per fer-hi al·legacions. Si aquestes són mínimanent convincents és probable que la denúncia s'arxivi, ja que un ciutadà denunciant no gaudeix de la presumpció de veracitat d'un agent de l'ordre i aquestes denúncies podrien abocar fàcilment a la picaresca.
Però si el conductor denunciat no respon a les al·legacions o admet els fets, llavors el Servei Català del Trànsit (SCT) tramita la denúncia com si aquesta l'hagués interposat un policia. M., el conductor que es dedica a vigilar d'altres conductors, n'ha posat sis. Mai ha fet servir els enregistraments de la seva càmera per recolzar-les, però podria fer-ho. Dimarts mateix, explica, va enregistrar un avançament en contínua a la baixada que segueix, en direcció a Figueres, al complicat punt del pont de Bàscara. Les imatges que acompanyen aquest text estan extretes de les seves filmacions, efectuades des d'un vehicle que circula sempre a la velocitat reglamentària assignada a cada tram.
40 quilòmetres entre camions
Les successives diagnosis del trànsit a la N-II destaquen que molts dels accidents són xocs frontals entre un turisme que avança, probablement per evitar un camió que va molt a poc a poc, i un altre camió que circula en sentit contrari. Així ha estat enguany en almenys tres accidents que s'han saldat amb set víctimes mortals: els dos que hi va haver a la variant de Girona el passat sis de març, i el terrible xoc d'una furgoneta i un camió a la variant de Figueres el passat 19 de febrer, en el qual van perdre la vida cinc persones. Precisament una de les reivindicacions d'un grup de conductors que el passat tres de març van fer una marxa de protesta a 50 per hora entre Girona i Figueres era, precisament, que es prohibís el trànsit de camions pesants per aquesta via i que aquests circulin per l'AP-7 de manera ?obligatòria. El nostre caçador d'imprudències destaca que sovint molts dels avançaments imprudents són a causa d'un camió que circula a marxa molt reduïda. Així, una carretera que els habitants de comarques gironines fan servir sovint com a via de proximitat entre diferents municipis esdevé un atzucac que no afavoreix la prudència al volant.
Però no és aquest l'únic conflicte que afecta la N-II a les comarques gironines. El promès i desitjat desdoblament total divideix ara per ara el partit al govern de Catalunya, Convergència i Unió, fins al punt que veus com la de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, o el diputat al Congrés Jordi Xuclà advoquen una i altra vegada perquè comencin les obres, mentre que el conseller de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder es mostra molt més prudent i qüestiona la necessitat de desdoblar una via que transita en paral·lel a una altra via ràpida, l'autopista, i que a més no tindria continuïtat un cop s'arriba a la frontera: la carretera entre el Pertús i Perpinyà és una via d'un sol carril per sentit.
Més controls de trànsit
Ara per ara l'únic remei que s'ha trobat per intentar rebaixar l'alta sinistralitat d'aquesta via són els controls. El SCT anunciava, arran dels dos accidents mortals ocorreguts el sis de març, que la N-II, la N-IIa (el tram de nacional substituït per la variant de Girona) i l'A-2, l'autovia desdoblada entre Caldes de Malavella i Girona, serien vies d'actuació prioritària a efectes de control de velocitat, d'alcoholèmies i de drogues, d'elements de seguretat passiva com ara els cinturons i d'especial vigilància pel que fa a les actuacions imprudents, com ara els avançaments antireglamentaris.
Tot sigui per controlar les xifres, que fan feredat. Segons dades del SCT, l'any passat van morir 13 persones a la N-II gironina en 12 accidents. Enguany, en cinc sinistres -incloent-n'hi un que va ocórrer el 18 de gener a la N-II antiga a Sant Julià de Ramis-, ja en van nou, i són de tots colors: un xoc frontolateral entre dos vehicles el 18 de gener (un dels cops més mortífers: les vèrtebres humanes no estan preparades per rebre un fort sacseig lateral, mentre que un cop frontal és més fàcil de superar) un atropellament a Capmany el 27 de gener i els ja esmentats tres xocs frontals contra camions. A la N-II ja l'anomenen la via de la mort. En vista però de l'evidència de les imprudències que s'hi cometen, caldria reflexionar si la responsabilitat última recau en l'estat de les infraestructures o en l'absurda pressa de molts conductors que no pensen en allò que més val fer tard que no arribar mai.
