El papa Benet XVI va dir aquest dijous que la situació actual de l'Església és moltes vegades "dramàtica", va reiterar el "no" al sacerdoci femení i va denunciar la "desobediència organitzada" que propugna un grup de sacerdots europeus per renovar la institució i l'"analfabetisme religiós" de la societat. Davant més de deu mil persones, 1.600 d'elles entre cardenals, bisbes i capellans, el pontífex va oficiar a la basílica de Sant Pere del Vaticà la Missa Crismal, que obre el Tridu Pasqual, centre i culmen de l'Any Litúrgic.

Aquesta missa se celebra Dijous Sant, dia que es commemora la institució del sagrament de l'ordre sacerdotal per Jesucrist durant l'Últim Sopar. Així, dirigint-se als capellans, el Papa va recordar el moment de l'ordenació sacerdotal i es va preguntar si de veritat "són homes que obren partint de Déu i en comunió amb Jesucrist" i si les seves vides corresponen amb aquesta consagració. Benet XVI va dir que el sacerdoci exigeix renunciar a "allò que és només nostre" i posar-se a disposició dels altres, de Crist, i es va preguntar com ha de realitzar-se "en la situació sovint dramàtica de l'Església d'avui".

Referent a aquest tema, va denunciar que recentment un grup de capellans europeus ha publicat "una crida a la desobediència, aportant exemples concrets de com es pot expressar aquesta desobediència, que hauria d'ignorar fins i tot decisions definitives del Magisteri, com l'ordenació sacerdotal de les dones". El Papa es referia als 300 rectors austríacs que han posat en marxa per Internet la iniciativa "Una crida a la desobediència", amb la qual exigeixen reformes, com permetre el sacerdoci femení i el d'homes casats.

El pontífex, de gairebé 85 anys, va assenyalar que aquests capellans pretenen desobeir qüestions com la de l'ordenació de les dones, "sobre la qual el beat papa Joan Pau II ha declarat de manera irrevocable que l'Església no ha rebut del Senyor cap autoritat sobre això". El Papa teòleg va afegir que "volem creure" que invoquen la desobediència amb la creença que així es renova l'Església, "convençuts que cal afrontar la lentitud de les institucions amb mitjans dràstics per obrir camins nous, per tornar a posar l'Església a l'altura dels temps". "Però la desobediència és un camí per renovar l'Església?", es va preguntar el Papa, que va afegir que potser no és cap altra cosa "que només l'afany desesperat de fer alguna cosa, de transformar l'Església segons els nostres desitjos i les nostres idees".

Benet XVI va assenyalar que Crist ha corregit "les tradicions humanes que amenaçaven de sufocar la paraula i la voluntat de Déu" i ho ha fet "per despertar novament l'obediència a la verdadera voluntat de Déu, a la seva paraula sempre vàlida". "A Ell li preocupava precisament la verdadera obediència, enfront de l'arbitri de l'home", va subratllar el Papa, que va assegurar que amb l'obediència "no es defensa l'immobilisme ni l'engarrotament de la tradició i que això es pot veure en la història de l'època postconciliar (del Concili Vaticà)".

Aquests anys, va destacar, han estat de "dinamisme", de verdadera renovació, que mostren la inesgotable vivacitat de l'Església. "No anunciem teories i opinions privades, sinó la fe de l'Església, de la qual som servidors", va puntualitzar.

Benet XVI també va exhortar els capellans a l'ensenyament, assenyalant que existeix "un analfabetisme religiós que es difon al mig de la nostra societat tan intel·ligent". "Els elements fonamentals de la fe, que abans sabia qualsevol nen, són cada vegada menys coneguts", va denunciar el Papa, que va exhortar a llegir la Sagrada Escriptura, "que mai llegirem i meditarem prou".

Durant la missa els capellans van renovar les promeses de pobresa, castedat i obediència i Benet XVI va beneir l'Oli dels catecúmens, el dels malalts i el crisma (oli i bàlsams barrejats), que li van ser presentats en tres grans gerres de plata. Aquests olis són beneïts Dijous Sant pels bisbes i s'utilitzen per ungir als que es bategen, als que es confirmen i per a l'ordenació sacerdotal. El ritu se celebra en totes les catedrals del món.

El Papa es va traslladar la tarda de Dijous Sant a la basílica de Sant Joan del Laterà, la catedral de Roma, per celebrar la missa de l'Últim Sopar, en la qual tradicionalment renta els peus a dotze preveres.