Un any més, la ciutat de Girona va continuar amb la tradició de la processó del Sant Enterrament, que es fa cada Divendres Sant, seguint les arrels de mitjan segle XVI. Una multitud de persones, entre ciutadans i alguns turistes curiosos pels esdeveniments històrics, es van aplegar al voltant de l'espectacular escenografia que representa el Barri Vell de la ciutat.

Enguany la pluja no va aparèixer, com sí va passar en l'anterior edició que va obligar a recloure la processó a la Catedral. I és que cada any la meteorologia hi juga un factor clau. L'any 2009 l'itinerari es va retallar, mentre que el 2010 la climatologia va respectar els passos. Com en aquesta ocasió, que la processó va sortir puntual a les deu de la nit des de les escales de la Catedral amb la tradicional baixada del maniple de Manaies. El bisbe de Girona, Francesc Pardo, presidia, un any més, la marxa (des del final) acompanyat dels Canonges del Capítol de la Catedral, Consiliaris de les Confraries i altres preveres i diaques. Escortant el grup, i com a novetat d'enguany, la Policia Municipal de Girona va participar en la processó, com també en els actes anteriors, amb una ?guàrdia muntada a cavall.

Només feia dues hores -a les vuit del vespre- que els mateixos manaies havien anat en un breu recorregut des de l'església de Sant Lluc fins a la plaça Catalunya per recollir el penó a casa de Narcís Arbossé. Ja en la processó, seguits pel Porrer i els Acòlits amb la Creu Processional i cirials, va sortir la primera de les dotze confraries que escenifiquen i representen la Passió i la Mort de Jesucrist pel Barri Vell, com en tantes altres localitats.

La Confraria de Jesús i els Nens obria el primer pas de l'Entrada Triomfant de Jesús a Jerusalem. El recorregut va seguir un trajecte habitual. Sortint des de la Catedral i passant per punts emblemàtics com la pujada de Sant Fèlix, el carrer Ballesteries, Cort Reial, plaça de l'Oli, carrer Ciutadans, la plaça del Vi, plaça Catalunya, avinguda Sant Francesc, Carrer Nou, Pont de Pedra, Rambla de la Llibetat, Argenteria i altre cop Ballesteries per tornar a la pujada de Sant Feliu i acabar altra vegada a la plaça de la Catedral.

I els passos seguien entre el silenci de la multitud i les bandes de música. Tot, enmig dels flaixos de les càmeres, també, d'alguns turistes. Així, van seguir el pas de la institució de l'eucaristia, el de l'oració de Jesús a l'hort de Getsemaní, el de la caiguda de Jesús, el de la trobada de Jesús amb la Mare de Déu, el de la trobada de Jesús amb la Verònica, l'agonia de Jesús, el davallament, la Dolorosa, i finalment el pas del sepulcre, en un ambient, com no podia ser d'altra manera, sepulcral.

Enmig dels passos, bandes de música, que solemnitzaven la processó, com l'Orquestra Xarabanda Band, la Banda de Músics de Vilafamés (de Castelló de la Plana) que precisament avui toquen en el tradicional concert de Dissabte Sant a la Rambla de la Llibertat, o un grup de percussió.

Al final de la processó, tancaven els cavallers de l'ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem i la junta de confraries així com el Bisbe Francesc Pardo i la Guàrdia Municipal.

Un cop finalitzat el recorregut, quan ja havien ben passat les dotze de la nit, el bisbe de Girona va retre honor a la Santa Creu, es va llegir l'homilia i, abans de la tradicional benedicció, es va fer el Cant del Crec en un Déu des de les escales de la Catedral, lloc on, abans de la mateixa processó, els Manaies havien entregat cascs als confrares armats que han complert 25 sortides.