La processó de Verges i la seva "Dansa de la Mort" van ser, un any més, un dels escenaris més importants del Dijous Sant a la demarcació de Girona. El pas de Lluís Llach per la processó de Verges ha servit per consolidar i professionalitzar una de les processons més emblemàtiques de tot Catalunya. Després de tres anys al capdavant de la direcció artística, el cantant ha passat tota la responsabilitat a un equip directiu, format per ell mateix, que ha seguit els seus passos. Il·luminacions tènues i torxes van servir per traslladar la població de Verges fins a l'època medieval.

Enmig d'aquesta ambientació, milers de persones van poder gaudir de la processó de Verges i de "La Dansa de la Mort" com havia estat als seus orígens, els cinc esquelets que salten al so d'un tabal i que té els seus orígens en l'època medieval. Al municipi del Baix Empordà, la seva representació es va recuperar al segle XVII.

Des de les deu del vespre i fins ben entrada la matinada, milers de persones es van apropar fins a Verges per poder gaudir de l'espectacle. La Processó de Verges es va estructurar en dues parts.

La primera d'elles, a la plaça Major, va comptar amb la participació d'un centenar d'actors -tots ells veïns de Verges- que van escenificar l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, la Samaritana, el Sant Sopar o la condemna de Ponç Pilat.

La segona part va ser la desfilada dels protagonistes de la processó pels carrers de la vila. No es tractava d'una processó convencional ja que els actors van continuar encarnant els seus papers i van recrear novament escenes i diàlegs enmig del carrer davant la mirada de centenars de persones. Els carrers van abaixar llums, es van encendre les torxes i Verges va recrear escenaris de segles passats.

Enguany, la Processó ha patit les conseqüències de la crisi econòmica i l'Associació de la Processó de Verges ha vist reduït de 70.000 a 50.000 euros el seu pressupost però no va afectar els resultats, el desenvolupament i la representació de la processó.