L'any passat van visitar Catalunya quasi 28 milions de turistes, segons IDESCAT, xifres per damunt de les del 2010. Com a destinació, Catalunya aporta un llarg bagatge. A les belleses geogràfiques i les bondats meteorològiques del sol estival se li ha de sumar l'experiència en el sector i la cultura que sustenta el país, una cultura que quan es viatja es percep de seguida, per molt passavolant que sigui el guiri. (Ara no pensava en els assistents al Saloufest. Pensava més aviat en els que estan serens, com a mínim unes determinades hores al dia, que són la majoria).
Darrere de cadascun d'aquests 28 milions de turistes hi ha algú que valora diferents possibilitats i acaba contractant un viatge a Catalunya perquè sap que hi menjarà bé, que podrà visitar museus, que podrà escoltar bona música, que a l'estiu es podrà torrar al sol i salar arran de mar. I que algú prengui aquesta decisió no és de franc. Tot això no s'improvisa. És fruit de l'esforç d'un sector ampli, que implica pràcticament tothom, al llarg de molts anys. Com a mínim en això, ja que en la resta de sectors sembla que no despuntem, no ens podem deixar passar la mà per la cara.
Si hi ha alguna macro empresa, com l'Eurovegas aquesta, que es vol instal·lar a casa nostra, que ho demani. Si, com qualsevol turista que ens tria com a destinació, vol obrir barraqueta aquí és perquè coneix aquests valors i se'n vol aprofitar. Per tant, i per molt magres que estiguin les vaques, el més lògic és que presenti un projecte i s'hi s'adequa als nostres interessos, diguem que sí. I si no s'adequa, diguem que no. Més que res perquè no es tracta de competir amb qualsevol i perquè el que cal és posar en valor el que tenim, que és molt.
