Excepcional intèrpret de la viola de gamba, l'instrument "que s'assembla més a la veu humana", Savall és també director, pedagog, investigador i creador de molts projectes que rescaten la música històrica.

Vostè es va iniciar en el camp de la música amb el violoncel...

Em vaig iniciar amb la veu... Quan només tenia set anys. Després vaig escollir el violoncel, precisament, per la seva capacitat per reproduir el cant.

Expliqui'ns, quina experiència el va fer canviar el violoncel per la viola?

Vaig començar amb el violoncel de manera autodidàctica i per casualitat. En una botiga de Barcelona vaig trobar diverses partitures, arranjaments de viola de gamba per a violoncel i vaig començar a tocar aquestes músiques. Nou anys després d'acabar els meus estudis, vaig tenir la sort de realitzar un curs a Santiago de Compostel·la i el mestre de cambra em va preguntar per què tocava amb el violoncel música original de viola de gamba. Ja a Barcelona, la que més endavant seria la meva dona, Montserrat Figueras, m'havia escoltat tocar i em va recomanar a un director. Ell em va trucar i des de llavors toco aquest instrument.

Va haver-hi una peça que li va canviar la vida i el va fer músic. No és cert?

Estudiava al conservatori, però encara no

havia decidit a quin instrument em dedicaria. Un dia hi vaig arribar i estaven assajant el Rèquiem de Mozart. Allò em va impressionar tant que vaig decidir decantar-me per un dels instruments que donaven vida a

aquella música tan meravellosa. En aquells temps, em deien boig i jo no vaig fer més que

seguir amb la meva bogeria.

Tot i això, ara se'l veu com un privilegiat que desenvolupa juntament amb la seva família un projecte vital...

He tingut la sort immensa d'haver pogut triar en els moments clau de la meva vida allò a què em dedicaria. He seguit cada dia fidel a aquesta vocació tot sol, després amb la Monserrat i més tard amb els meus fills.

L'han anomenat arqueòleg de la música, és complicat trobar "vestigis musicals" pel món?

La definició d'arqueòleg no és la més correcta. M'agrada més la d'explorador de músiques. L'arqueòleg es conforma amb les ruïnes i nosaltres creem noves músiques amb les pedres que trobem.

Crec que defineix la música com una cosa semblant a una medicina per a l'anima.

És la millor medicina per a l'ànima, l'únic que ens pot ajudar a afrontar el dolor. És com l'amor, que ens permet allunyar el paiment. Almenys per a mi, és impossible viure sense música. Moltíssimes cultures i països, com Irlanda i la música celta, han recorregut a aquesta disciplina per superar els seus problemes perquè els permetia recuperar la pau i els ajudava a viure.

No em resisteixo a preguntar-li per la recent pèrdua de la seva muller. La té present en cada concert que ofereix?

Absolutament. En cada recital, li dedico unes paraules. Monserrat Figueras ha estat per a mi un regal, he tingut la sort de compartir-hi 45 anys de projectes i d'il·lusions. Però la vida et porta a això: Com més alegria causa una presència, més fonda és la tristesa que en genera l'absència.