"Al maig, cada dia un raig" adverteix la dita popular. I el refrany es va complir, però la pluja no va espantar els milers de visitants que van acudir ahir a Girona, per ser partíceps de la 57a mostra de Girona, Temps de Flors.

El passat dissabte es va inaugurar aquesta festa, que es repeteix amb èxit any rere any, i que durarà tota la setmana fins al pròxim diumenge. Aquest any, a més, ha comptat amb el reconeixement de la revista National Geographic, que ha escollit la ciutat i l'exposició de flors com una de les 10 millors destinacions turístiques mundials aquesta primavera.

Ahir, tot i el cel encapotat que amençava pluja imminent des de bon matí, els visitants, procedents de diferents parts del continent europeu, però sobretot de Catalunya, van atapeir els carrers de la ciutat, vinguts expressament per a l'ocasió i acompanyats de 2 elements indispensables: la càmera fotogràfica i el paraigua.

La primera parada obligada per als poc coneixedors de la ciutat o els primerencs en l'exposicó floral, va ser l'Oficina de Turisme, situada a la Rambla de la Llibertat, on oferien mapes amb el recorregut marcat i les ubicacions dels 85 patis històrics, les 36 exposicions florals i els jardins, com els de la Francesa o els jardins dels Alemanys, que engalanen els racons de la ciutat. Espais, alguns d'ells, que només obren les seves portes per aquesta festa. A més, per primera vegada, la mostra ha ampliat el seu expai expositiu fins al barri de Sant Narcís i la Vall de Sant Daniel.

Ja a la plaça del Vi, una petita multitud s'aplegava al voltant d'una de les exposicions en forma de tap de suro, una de les obres més curioses d'aquesta edició.

La gran majoria, però, es va encaminar directament cap als carrers i monuments més cèntrics i emblèmatics de la ciutat, ornamentats amb flors de tota mena, com margarides, roses i clavells, combinades amb detalls decoratius o simbòlics com ocells de colors realitzats amb tècniques de papiroflèxia o teles de colors, que cobreixen carrers, entrades o, com ja es tradicional, l'escalinata de la Catedral.

A la Rambla, els més petits contemplaven fascinatis el Tarlà, la clàssica figura del bufó, que surt a giravoltar en les ocasions especials de la ciutat.

Una parella colombiana destacava, que l'exposicó havia decantat la balança a l'hora d'escollir el seu destí turístic: "dubtàvem entre Girona, i Tarragona, però la mostra de flors ens ha fet decidir" comentaven. Un grup d'una cinquantena de francesos provinents del sud de França també destacaven que tenien la intenció de visitar la ciutat des de feia temps, però que havien escollit aquest cap de setmana per poder veure Girona "vestida de flors".

30 minuts de punta a punta

Travessar el carrer de la Força es va convertir, ahir al matí, en el verdader repte de la jornada. Arribar a la Catedral de Girona va costar 30 minuts, de queixes, de noves coneixençes entre les persones bloquejades i també de rialles.

La multitud que pujava i baixava i l'estretor del propi carrer feien gairebé impossible l'avançament d'uns i altres. Alguns es queixaven, però la gran majoria s'ho van prendre a broma, com la Maria Antònia, de Barcelona, que els deia a les seves netes que tinguessin paciència. "Si es pot fer caravana amb els cotxes, també es pot fer caravana amb la gent" els va dir, divertida, davant la situació d'haver de fer "cua" per travessar un carrer. D'altres, veient la la riuada de gent, reculaven, no prou intrèpids per aventurar-se a afegir-s'hi. Com tres parelles de LLinars del Vallès, que van decidir anar a dinar, esperant que la gent "escampés" aviat per poder passejar amb calma.

Un cop a la Catedral, els turistes podien respirar tranquils i gaudir de la decoració floral de l'escalinata coronada per l'escultura d'un àngel, un dels espais més buscats i fotografiats durant la mostra, tant pel muntatge floral, com per la imponència de la pròpia Catedral.

De camí al parc arqueòlogic, les cues es van repetir per entrar tant a l'església de Sant Lluc, el Castrum dels Manaies de la ciutat, com als Banys àrabs, on una seixantena de persones s'aplegaven ordenadament per poder visitar els espais històrics.

Durant tot el matí, la pluja va donar treva als assistents, que van poder mantenir els paraigües tancats i gaudir, fins i tot, d'una temperatura estival. La tarda, però, va ser una altra història. La pluja es va fer present amb intensitat, però eren pocs els que no venien preparats. En Josep Andreu i en Josep M. Canela, de Tarragona, comentaven que, tot i la pluja, ells ja tenien decidit venir "peti qui peti" i que ja portaven els paraigües per si de cas, però que no era inconvenient. La Gemma, de Piera, amb el paraigua a la mà, destacava que calia venir inclús malgrat el risc de pluja, perquè "val molt la pena i tot és molt bonic".

Per als despistats, però, que no tenien aixoplug, un dels espais més envejats va ser el Mirador dels Maristes, on es simbolitza un jardí construït a partir de paraigües pintats amb una flor cadascu.

Passejada amb el trenet

Tot i així, els que van preferir no mullar-se, podien optar per agafar un dels quatre trenets turístics Gerió, que circulen per la ciutat gironina i que ofereixen un turisme més familiar. El que recorre habitualment el Barri Vell i un de reforç, a causa de la gran afluència de visitants; un que arriba fins al Monestir de Sant Daniel, i un últim que, amb prèvia reserva, viatja del centre del castell de Montjuïc passant per la Vall de Sant Daniel, i acaba al pont de Pedra, donant l'alternativa de veure, a més dels llocs més emblemàtics i ornamentats de la ciutat, també l'entron natural que l'envolta.

Justament, un d'aquests vehicles va protagonitzar, ahir, una de les poques incidències que s'han produït el cap de setmana. Durant el recorregut habitual, un dels trenets va rebentar una roda al carrer Ciutadans, però en qüestió de minuts van ser recollits per un altre trenet i van poder prosseguir la visita. El gerent dels trenets Gerió, Marc Fuertes, va destacar que la reparació no va tardar ni mitja hora, i que no va provocar retards, i va afirmar que "aquesta és la setmana més important de l'any per ells".

Així ho demostrava la gent que esperava per enfilar-s'hi, com la Josefina, de Sabadell, que tot i la mitja hora d'espera declarava que estava "contenta només per veure les flors". I és que "Girona, Temps de Flors" vesteix Girona, un cop l'any, de primavera.