Molta gent de seny i amb el cap aparentment fred és capaç de perdre l'oremus quan li toquen la pàtria petita. Ja fa anys que es parla d'un nou mapa municipal que racionalitzi el model administratiu, però abans que s'hagin pogut posar mai en valor les seves possibles virtuts els recels ho han fet saltar pels aires. Ara el Govern espanyol ha tornat a plantejar la desaparició dels petits municipis. Primer cal definir que és un municipi petit, que ara hem sabut que per un buròcrata assegut en un despatx és tot el que té menys de 20.000 habitants. Davant l'evidència que això afectaria poblacions de gran importància, com moltes de les capitals de comarca de Catalunya, els polítics han rectificat i ara s'ha obert la possibilitat a considerar petits els ajuntaments que no tinguin més de 5 mil ànimes censades. Mala cosa quan es tracten les coses des del punt vista del volum o exclusivament numèric, però també quan s'ignora absolutament. Avui ens trobem que a molts llocs, sobretot en petites poblacions, que l'Ajuntament s'ha convertit en la principal empresa del municipi tant per pressupost com per nombre de personal contractat. El model és discutible però funcionava mentre la bonança feia que el vent bufés a favor, mentre que ara ens adonem que no hi ha prou ingressos per mantenir estructures sobredimensionades. Segurament no cal suprimir ni un sol dels nostres municipis del que tan orgullosos ens sentim tots i cada un de nosaltres, però és evident que no tots poden oferir els mateixos als seus veïns ni poden fer-ho en les mateixes condicions. No tothom pot tenir un equip de futbol de Primer Divisió i menys suportat amb pressupost públic. Cal una redefinició de les competències municipals, del seu finançament i de la manera de prestar els serveis i no caure en el parany de barrejar gestió amb identitat.
