michael Kindt va penjar al seu bloc una fotografia inquietant: enroscada com una serp i amb l'aparença d'un d'aquells núvols roses que venen a les botigues de llaminadures, una massa espera en una plata. Resulta que la massa desconcertant és la que es fa servir per elaborar alguns productes precuinats com els nuggets, aquestes pseudocroquetes de pollastre que tan agraden a la mainada. Doncs bé, segons explica Kindt, la pasta s'elabora separant mecànicament els pollastres que ja de per si han tingut una existència poc menys que lamentable. Separar mecànicament vol dir trinxar insistentment el pollastre (o qualsevol producte) fins a fer indestriables les seves parts. Circula per Internet que es trinxa tot enter, amb el seu bec i els seus ossets inclosos i que com que el resultat no resulta gaire higiènic, es resol amb un bon raig d'amoníac. Per dissimular el contrast de sabors mecànicament barrejats només cal afegir a la mescla -diuen- un pensament d'aromatitzants, uns pessics de colorants i altres minúcies com ara sucres i fècules. El resultat és un producte que pot adoptar diferents formes depenent de la creativitat del fabricant, que un cop fregit apareix cruixent per fora i per dins... una massa insípida que precisament per això agrada als petits. Com sabem, el gust també s'educa.
Vés a saber si no és exactament això el que han acabat fent amb la democràcia. No m'havia semblat mai tant mecànicament separada com ara. Pitjor. L'altre dia, després de llegir que Andy Coulson, excap de premsa de David Cameron, seria jutjat per perjuri, em va sorprendre. Això encara és punible? Vaig pensar, mentre em passaven pel cap els infinits judicis per corrupció i etcètera amb què salpebren i aromatitzen la nostra democràcia de cada dia.
