Caos, angoixa i preocupació entre els veïns de l'Alt Empordà desallotjats per l'incendi i els viatgers per carretera i ferrocarril que van quedar atrapats a la comarca.

El tall de l'AP7 i la N-II va deixar molts dubtes de mobilitat i el tancament del túnel internacional del TAV va deixar unes 400 persones tirades a l'estació de Vilafant.

Els moments més tensos es van viure al migdia quan desenes de conductors es van veure atrapats a l'AP-7. Un d'ells és l'Àlex Maspons, que en declaracions a Catalunya Informació va explicar l'angoixa que va viure: "Si les flames arriben a girar no ho expliquem, o ens quedem sense cotxe" i va afegir que "les flames van passar realment a prop de la carretera i van saltar a l'altra banda".

Els nombrosos veïns desallotjats a diversos pavellons de les diferents poblacions altempordaneses van viure amb molta angoixa l'avenç del foc, sobretot quan aquest estava molt a prop de diversos termes municipals, i fins i tot va entrar en algun municipi com la Jonquera.

A Darnius el foc va envoltar el poble i els veïns es van armar amb mànegues i galledes per defensar-se. Una situació que es va repetir en alguns municipis confinats com Campmany, on alguns veïns es van reunir per seguir junts l'evolució del foc.

Diversos testimonis parlaven d'imatges infernals amb flames i fum i molta dificultat per respirar.

De fet els testimonis d'alguns d'aquests municipis parlaven que la situació "era d'autèntic ofec".

Caos a les carreteres

Allà on es va viure una situació més caòtica va ser a les vies de comunicació. Els conductors que volien accedir a França i a la Catalunya del Nord deambulaven per Figueres i els municipis del voltant a causa del tall de la N-II i l'AP-7. Els Mossos d'Esquadra recomanaven a tothom que girés cua i anés en direcció Girona per reprendre la marxa cap al nord un cop la situació s'hagués calmat.

La pregunta més habitual dels conductors era "què he de fer?". "Giri cua cap a Girona, és impossible passar a França, perquè les carreteres estan tallades" es limitaven a dir els agents.

Allà on també hi va haver un caos important va ser a l'estació del TAV de Vilafant, on unes 400 persones van quedar atrapades quan es va tallar el túnel internacional del TAV. Els viatgers, que esperaven un tren per anar cap a París, es van mostrar molt queixosos per la gestió del caos feta per Renfe i Adif i van lamentar que la informació era escueta i contradictòria.

La imatge a l'estació del TAV era la de persones tirades al vestíbul i a l'aparcament mentre el personal de la seguretat privada de la infraestructura s'ho miraven intentant organitzar el caos i tranquil·litzant els viatgers que demanaven insistentment una informació que no els arribava.

En Sam Mofort i en Sam Wood, dos viatgers australians que després de passar uns dies a Catalunya es dirigien a París, van lamentar la manca d'informació que els van donar. Aquesta, van explicar, era escueta i contradictòria. "La situació és claustrofòbica", van descriure.

Una de les preocupacions més importants dels viatgers era saber quan i com podrien tornar a casa.

Tot i aquests autobusos, a la tarda, molts en desconeixien l'existència i no les tenien totes sobre si podrien tornar. La Virgínia es preguntava "com podrem tornar a casa si ens diuen que la frontera s'està cremant?".