És un poble situat a la part de ponent de l'Empordà, en els ?terrenys rugosos on ja es comença a intuir la influència granítica dels Pirineus, històricament parlant en els confins del comtat de Besalú. El campanar de Santa Maria fa de fita entre les terres de vora mar i les de muntanya.
La famosa glaçada de 1956 va matar tots els oliverars i ara els camps se'ns mostren pentinats geomètricament per l'arada.
Una bandera solitària, il·luminada per un sol insistent en el teulat d'una casa, oneja encrespada per la tramuntana. El pati de l'escola està desert i una fredor hivernal envaeix tots els racons del poble. Els portals adovellats de les cases donen un aspecte senyorial als carrers i un ràfec que sobresurt d'una façana, decorat amb motius populars, intenta espantar els mals esperits.
Un sol daurat dibuixa ombres dures en els murs de les cases i un arbre gairebé despullat de fulles, estén delicadament les seves branques nues davant la porta de l'església. Damunt del passador de ferro forjat, una esquela anuncia el nom d'un finat i un cartell, al costat, informa de l'horari de les misses. A la porta del dispensari un rètol anuncia l'acte de presentació d'un llibre sobre les ?barraques de pedra seca de la Garriga d'Empordà i en un full s'exhibeix l'acta dels resultats a les eleccions del Parlament de Catalunya.
A Taravaus, al final d'un camí planer, el campanar de l'església de Sant Martí és l'únic que encara està il·luminat pels darrers rajos del sol de tarda. En un petit cementiri clos, un grapat de xiprers xarucs comença a cantar la salmòdia de les vespres.
