MESSI I CATALÀ

s'ha fet molta conyeta amb el suport de Messi a la immersió lingüística. Els més benèvols han dit, amb to foteta, que dels tres ídols més admirats per l'imaginari culé -Kubala, Cruyff i Messi- cap no ha parlat mai en català. Els més furibunds i reaccionaris hi han volgut veure com la mà repressora i totalitària que té tenallada la societat catalana colla fins i tot un pilota d'or que només pensa en el futbol... A simple vista, pot resultar curiós fer una defensa del català en un perfecte castellà argentí. Tanmateix, si apliquem la lupa, vet aquí la grandesa del model de política lingüística de la Generalitat avalat per tots els partits majoritaris i sancionat per organismes, institucions i tribunals. La immersió -algun dia haurem de deixar de fer servir aquesta paraula- no ofega, no imposa, no sotmet, no obliga, només garanteix. Només s'assegura que la llengua feble no desapareixerà per manca de protecció, per convivència en desigualtat de condicions amb l'altra gran llengua que usem amb tanta perfecció i imperfecció com la nostra, el castellà. I la prova es diu Messi. No és cap intel·lectual, no és cap ésser manipulat ni manipulable, només l'interessa jugar i marcar, és un crac internacional, va ser escolaritzat amb el sistema amb què aprenen tots els nens del país i parla en la més absoluta llibertat. Parla com riu, pensa i somia. Entén com tothom la llengua pròpia del país i s'expressa en la seva, que també és oficial. I no passa res i passa tot.