La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, es va reunir el dia de Sant Jordi amb els principals editors catalans. Van parlar del negoci dels llibres i de la manca de cultura en un país on el 60% de la gent no llegeix més d'un llibre a l'any, normalment comprat el 23 d'abril. Es va parlar de la pèrdua de lectors, de la pirateria (cas únic en el món desenvolupat) i de l'IVA. Es paga un IVA del 4% pels llibres en paper i d'un 21% en el cas dels llibres digitals, un altre cas únic que no té en compte les noves formes de lectura. La vicepresidenta va donar la raó als editors (les editorials més importants en llengua catalana i castellana tenen la seu a Barcelona) i va dir que faria el possible per millorar la situació. Ara queda el com. El Govern pot arreglar la discrepància en el IVA ja mateix. Una altra cosa és la pirateria, que afecta no només els llibres, sinó altres productes culturals com el cine. Això només s'arregla, com en altres països d'Europa, per via penal o posant multes d'escàndol als promotors i consumidors de la pirateria. Quan una persona em diu que ha vist una pel·lícula sense pagar a través del seu ordinador sempre li pregunto si li agradaria que no li paguessin res per la seva feina. Amb la propietat intel·lectual no s'hauria de jugar. Respecte a la lectura, poc podrà fer el Govern. Els hàbits de llegir no es milloren d'un dia per l'altre. No es pot forçar a llegir ni a consumir cultura a qui no vol. Tampoc tenim aquí els hiverns escandinaus, plens de foscor i fred, perquè la gent comenci a llegir unes quantes hores al dia. Seguirà llegint qui vulgui i qui pugui, en paper o electrònicament, amb crisi o sense crisi. Tampoc ens hi hem d'amoïnar.
