És l'objectiu de molta gent addicta a les xarxes que busca incessantment l'aprovació de coneguts i no tant. És la necessitat de rebre el vist-i-plau del públic usuari de Facebook, Twitter, Tripadvisor, Pinterest i tants portals als quals la gent es congrega per opinar i compartir experiències. La nova classe social digital troba en aquestes àgores virtuals la possibilitat d'aconseguir el desig atàvic d'afectei i de no ser ignorat. Qui té un amic té un tresor, diu la saviesa popular. Amb les xarxes socials es tracta d'acumular milers de tresors a través dels m'agrada; la quantitat importa més que la qualitat. En deu anys, Facebook ha creat un nou entorn de socialització i un nou perfil social que practica la mendicitat digital, en opinió dels apocalíptics. Tot i així queda clar que mai un m'agrada virtual es podrà equiparar al m'agrades cara a cara. Alexander Spradlin, investigador nord-americà, ha comparat els efectes de l'empatia digital amb la de tota la vida; de les seves investigacions es desprèn que l'empatia mostrada en la realitat és sis vegades més eficaç que la digital pel que fa al sentiment de ser comprès i acompanyat. Malgrat això, ens encanta que ens omplin de m'agrades, assegura l'investigador, que afegeix que qui acostuma a fer cas de la pestanya de m'agrada també ho sol fer a la vida real. De tota manera, una altra experta que estudia l'impacte social de les xarxes, la Dra. Moira Burke, adverteix que clicar al m'agrada és la forma més ambigua d'interactuar perquè el que realment incrementa el capital social i redueix la sensació de soledat de l'usuari és la comunicació composta, és a dir, la combinació del m'agrada, els comentaris i els missatges privats. En el fons, busquem reproduir al món virtual el mateix que al real.
