L'abdicació del Rei Joan Carles I ha servit perquè els defensors de la República demanessin votar un canvi en el model d'Estat. Si haguessin llegit la Constitució, sabríen que la mateixa llei que es va votar en referèndum l'any 1978 permet fer aquest canvi. Però no de qualsevol forma. Els articles 86, 87, 167, 168 i 169 ho deixen ben clar, depenent de cada cas. Per exemple, si dues terceres parts del Congrés espanyol escollit democràticament aprovés una reforma del model d'Estat, s'hauria de fer un referèndum on els ciutadans votarien si hi estan a favor o en contra i noves eleccions. Per què dues terceres parts i no la meitat més un? Perquè els canvis radicals han de ser realitzats només quan una àmplia majoria dels representants públics hi estigui d'acord. Per evitar que un dia -la història ens n'ha donat exemples desgraciats- fent servir les lleis, extremismes radicals aconseguissin els seus propòsits. En el cas del model d'Estat espanyol, la crisi institucional ha afectat la monarquia, que avui té al Parlament menys seguidors que fa 36 anys. El PCE de Santiago Carrillo va acceptar la monarquia. Avui, l'extrema esquerra espanyola no l'accepta. Fins i tot, dins el PSOE (i d'amagats alguns dins del PP) hi ha qui votaria en contra de la monarquia perque els agradaria una república federal a l'alemanya o a la italiana, amb un cap d'Estat que hi pintés quasi res, o una república centralista a la francesa. O els mateixos partits nacionalistes, com és el cas de CiU, que ha decidit l'abstenció a l'abdicació. No és difícil d'imaginar que en un futur, i això depèn molt del paper del nou Rei Felip VI i de l'evolució del país, els defensors de la República augmentin. O potser no. Fins a dues terceres parts? Això ja em sembla més difícil.
