Avegades, la gent de Banyoles, d'Olot, de Ripoll, de Puigcerdà, de Santa Coloma de Farners, de la Bisbal, de FigueresÉ arrufa el nas i fa el posat del desentès quan algú de fora els anomena gironins. Prou que ho tenen clar, que part de la força d'una unitat regional rau en una capital potent, cosmopolita, administrativa, comercial i acadèmica. Si Catalunya no fóra res sense la capitalitat de Barcelona, les comarques d'aquí dalt tenen un referent obligat a Girona. Ara bé, així com a ningú se li acudiria dir barcelonins als veïns de Lleida o Tarragona, per què a tot el paquet d'habitants del Pla de l'Estany, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, la Selva o l'Empordà se'ls anomena gironins?

Ah, deu ser la cosa provincialÉ, aquesta ordenació arcaica que va permetre bastir Diputacions, Governs Civils i Governs Militars i que encara perdura. O potser és fruit de la divisió eclesiàstica -tot i que els límits del Bisbat tampoc coincideixen amb els de la província. I, ara mateix, que Girona hauria d'estrenar princesa, qui hem d'entendre que serien els seus vassalls: exclussivament els de la ciutat o totes les ànimes que habiten del Portús a Blanes, de la Molina a cap de CreusÉ?

El ple de l'Ajuntament gironí ha aprovat una moció on s'assegura que el títol de Príncep de Girona no representa la ciutat, i alhora constata la falta de consens per demanar a la Corona que investeixi Elionor de Borbó com a nova princesa. Els membres del consistori van argumentar que la demanda social no hi és. Doncs si des de la capital del Gironès s'ho miren de lluny, ara compte amb quina mandra ho contemplem els presumptes súbdits de comarquesÉ