Els anys també s'esglaonen en forma d'homenatges. Commemorem el centenari del naixement o de la mort de poetes i escriptors que han contribuït a construir una cultura molt més sòlida que el país que, de moment, l'acull. Els dediquem els anys: l'Any Vinyoli, l'Any Rodoreda, l'Any Espriu... I omplim els dies d'aquests anys d'esdeveniments culturals amb polítics, artistes, alguns escriptors i una munió que hi vol ser. O que hi ha de ser. Sempre hi ha més gent disposada a deixar-se entretenir que gent disposada a llegir. Per això també sovint hi ha llibres d'aquests autors celebrats que no es troben enlloc. De vegades els actes són tan espaterrants que llegint els versos del poeta o les frases de l'escriptor, un té la sensació que entremig hi ha un esvoranc infinit. Una distància abismal de sensibilitat i d'intencions. Sembla com si, sublimats els textos, la persona que també va ser el poeta desaparegui sepultada -febleses i fragilitats inclo?ses- per les seves pròpies paraules. El poeta, l'escriptor, esdevenen marca, i potser el grapegen mans que no l'entenen, que no el senten. És com si s'hagués produït una petita profanació perquè de cop, entre les lletres del poeta i el jo que llegeix s'hi acaba d'escolar un regiment. I perquè si hi ha una cosa que em trasbalsa, si hi ha res que pugui capgirar-me -la manera de veure les coses, els estats d'ànim, els desitjos- són les paraules. Dissabte passat a Gualta es va fer un homenatge senzill a Joan Vinyoli. No hi va parlar cap personalitat ni s'hi van dir frases grandiloqüents. El poble va llegir Domini màgic. David Granato va compondre el fil de veu que interpretava un grup de músics i acompanyava la lectura. Tan senzill com bell.
