El manual diu que mai, sota cap concepte, s'ha de posar sobre la taula la segona opció abans d'ha?ver esgotat totes les possibilitats raonables d'aconseguir la primera. La intenció és no debilitar de sortida les opcions de portar a terme els objectius inicialment marcats. Una estratègia paral·lela és situar el punt de sortida per sobre de les ambicions reals amb la idea que, amb habilitat i una mica de sort, es pugui arribar a les expectatives creades a través d'una subhasta a la baixa. És en aquesta clau que es pot tornar a escoltar o a rellegir quan el president Mas va dir en una entrevista, ara fa gairebé un any, que si no es votava a la consulta es faria d'alguna altra manera, obrint per primera vegada les portes a les eleccions plebiscitàries, però que ell miraria que fos al final de la legislatura. Ara la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, reclama als polítics que tinguin a punt un pla B per si no es pot fer la consulta del 9-N. De fet queda cada cop més clar que sempre hi ha hagut un pla B, però no tant si hi ha hagut un convenciment real que es podia aspirar al pla A. Quan la mateixa Forcadell, com alguns càrrecs electes, afirma que en un moment o altre s'haurà de trencar la legalitat, cal preguntar-se si és raonable i, en tot cas, quin és el sentit de no fer-ho ara? S'ha d'advertir que abans de carregar-se de raons cal apostar per fer coses raonables. Si a dia d'avui ?ha?guéssim de valorar les habilitats polítiques en funció dels resultats estaríem en un escandalós empat a res. El perill està en els equips i els jugadors que, incapaços de moure el resultats, escalfen l'ambient per portar l'enfrontament a les graderies. O en els grups que perden de vista que hi ha coses en joc molt més importants que el mateix resultat.
