Ens ha tocat viure en un país on el bolet és una espècie fonamental. Sense bolets els llibres de refranys i de frases fetes s'aprimarien fins a la meitat, com mínim, els botànics s'haurien de dedicar a contemplar ocells i els experts en gastronomia -cada dia més nombrosos- plorarien pels vorals sense res a dir ni res a fer.
Vivim entre bolets, els bolets ens creixen en els indrets més curiosos i quan el nen comença a fer de les seves, li etzibem un bolet.
Tots estem d'alguna manera tocats del bolet. Anem per la vida amb la mirada perduda del boletaire, amb un ull mirant a terra i amb l'altre vigilant que ningú més no s'adoni dels tresors que anem trobant. És igual si, entre una cosa i l'altra, l'únic que anem recollint amb la sola de la sabata són cagarades de gos.
Seria fàcil fer un paral·lelisme entre la vida política local i els bolets -"lladres, bolets i conills, per la vora dels camins"-, però jo prefereixo dedicar-me a la lírica. Les desgràcies ja vénen soles, surten com bolets, i no cal abundar-hi.
Vivim en un país de bolets. El rovelló és metàfora i buc insígnia de la cultura popular. En Rovelló és el personatge còmic principal i més aplaudit dels Pastorets d'en Folch i Torres, i dóna nom també a un gosset del Club Súper 3. Quan algú arriba a edat avançada diem que es conserva com un rovelló, i com rovellons són les galtes de la més popular de les dirigents del Partit Popular a Catalu?nya. "Gent de poblet, gent de bolet", qui no troba un moixernó, troba un cama-sec, perquè en aquesta terra de rovellons només compta qui és capaç d'omplir-se el sarrons.
