El preu del petroli ha caigut un 40% aquest any fins a baixar dels 70$ el barril. Recordo que a començaments de segle es movia als voltants dels 30$. Fa deu anys estava en els 40$ i just després de l'inici de la crisi financera de setembre de 2008 es va situar una mica per amunt dels 140$. El petroli és la matèria primera clau que pot fer tremolar l'estabilitat econòmica de molts països. Només fa falta recordar els anys setanta. Un bon nombre de productors, liderats per l'Aràbia Saudita, formen part de l'oligopoli anomenat OPEC, del qual no formen part els Estats Units -primer productor mundial- i Rússia. Precisament aquesta és la nació més afectada per la caiguda del preu, ja que als russos els resulta molt més car que a les nacions àrabs treure petroli del subsòl. Hi ha qui veu en aquesta davallada interessos ocults. És la forma de perjudicar el cabdillatge de Vladimir Putin i posar en alt risc l'economia russa un cop aquest va decidir desestabilitzar Ucraïna. També forma part de la guerra civil al món àrab entre grups sunnites i xiïtes, ara concentrat en l'Estat Islàmic que controla ja parts de Síria i l'Iraq. L'Iran, membre de l'OPEC i a qui li costa més treure petroli que a l'Aràbia, també en surt perjudicada a aquests preus. També hi ha qui només hi veu factors d'oferta i demanda. La Xina i els països emergents están creixent menys i Europa no rutlla com s'esperava. De fet, pensen que l'anormal eren els preus per sobre de 100$ que hi havia hagut. Segur que és una mica de tot. L'Aràbia ja ha dit que, per ells, mantindran el preu a la vora dels 60$. I el consumidor? Esperant que els preus dels combustibles baixin més. És clar que si això ve acompanyat d'una depreciació de l'euro respecte al dólar, tampoc cauran tant com s'espera.
